La vida s'estavella a 200 km/h

La velocitat i la joventut es van fer la seva última abraçada. Mortal. Sentim una profunda tristesa per la mort del futbolista José Antonio Reyes. El seu cosí, Jonathan Reyes, també ha mort, i un altre familiar, Juan A. Calderón, està malferit, tot i que va aconseguir, entre flames, sortir pel seu propi peu del cotxe. Va passar dissabte passat. José Antonio Reyes venia d’entrenar a Almendralejo, Extremadura. Ja l’han enterrat en el seu Utrera natal. Passen les hores, coneixem els detalls i l’ambivalència s’apodera de nosaltres.

Diuen que el jugador conduïa a més de 200 quilòmetres per hora, es va rebentar una roda del Mercedes Brabus S550 de 380 CV i José Antonio va perdre el control. El cotxe va sortir de la via, va xocar contra uns blocs, va bolcar i es va acabar incendiant. Ell ha sigut la primera víctima, però n’ha arrossegat d’altres i ha generat dolor a molts més. La carta de la seva dona en el sepeli, esquinçadora. Deixa òrfenes dues criatures de poca edat. No volem pensar en Reyes com en algú culpable, reposa ja a la tomba. No s’ha de parlar malament dels morts. Però hem de referir-nos a la imprudència i a la responsabilitat. Sentiments trobats.

Notícies relacionades

Una distracció a velocitat excessiva, possible causa de l'accident de Reyes

Mor el futbolista José Antonio Reyes en un accident de trànsit

Al final, l’accident va ser això, accidental, involuntari. ¿Qui no ha conduït esquivant radars, a més velocitat de la permesa? Esclar que si va ser a 237 quilòmetres per hora... El pneumàtic, que devia estar baix, això és. Ja tenim el culpable, la roda. Però nous informes es refereixen a un error humà i eviten concretar la velocitat, admetent que era alta. Tristesa. Vergonya. Companyies d’assegurances. Indemnització. Lletra petita. Excés de velocitat. ¿Pagaran?

Proposo un exercici: si es confirmen totes les dades de l’accident, podríem pensar en la mort de Reyes com en un fet exemplar. No la va buscar conscientment, però en va ser l’últim responsable. Això no el converteix en una mala persona, sinó en algú portat per la percepció d’immortalitat que arrossega la joventut i per la potència boja i permesa dels cotxes d’alta gamma. Si se’ls posa a prova a tot gas a la carretera, seguen vides.