Atenció als senyals

S’ha d’estar atent als senyals. A falta de paraules nítides, només alguns senyals serveixen d’ajuda per orientar-se en l’enrevessada llista de carrers de la fragmentació política, el festeig promiscu d’aliats i el desenllaç, encara llunyà, del conflicte magicopolític català.

Emet senyals Europa. Un: l’aval del Tribunal de Drets Humans a l’anul·lació del ple de la independència del Parlament. Dos: el cop de porta de l’Eurocambra a Puigdemont i Comín. Els dos senyals creen neguit en l’independentisme. Desmuntada la fantasia de la independència exprés, Europa era l’encofrador necessari per consolidar un altre argument màgic, l’argument que la dictadura franquista mai va acabar. Com la Unió Europea no compra, Puigdemont es regira contra seu i li endossa el suposat dèficit democràtic que fins ara atribuïa a Espanya. Tot un senyal en si mateixa. Adeu, Europa. Hola, antieuropeisme rampant.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els empresaris també envien senyals. El primer, d’abúlia: la participació en les eleccions de la Cambra de Comerç en què l’ANC va aconseguir les regnes no va arribar al 5%. O el que és el mateix, però potser s’entén millor: la indolència va superar el 95%. Els següents senyals, reactius, han tardat menys de tres setmanes a arribar. El Cercle d’Economia ha retret a Torra el declivi econòmic de Catalunya i li ha reclamat una gestió governamental concreta per sobre dels gestos gasosos. I la patronal catalana Foment li ha exigit una promesa de respecte a la legalitat que afavoreixi la tornada de seus corporatives a Catalunya. En els senyals reactius del capital després del gol entrista en la Cambra hi reverbera un halo autocrític.

Trama shakespeariana

Més senyals significatius. Atrapada pel dubte en una trama shakespeariana, Colau sap que aconseguirà retrets tant si repeteix com a alcaldessa com si li brinda el càrrec a Maragall, i necessita preparar el terreny per a l’aterratge, sigui quin sigui. Atenció al seu article a EL PERIÓDICO: “No iniciaré cap negociació amb Valls ni amb Artadi”. Aquesta frase pot contenir la clau: Valls no li demana negociar, simplement li brinda recolzament incondicional per barrar el pas a Maragall. Senyals, senyals i més senyals.