Apocalíptics i desintegrats

Gairebé tothom mira cap a l’Ajuntament de Barcelona com si de la designació d’alcalde o alcaldessa en depengués el final de cicle electoral. No és així. El cicle no acabarà fins a les eleccions autonòmiques. El suspens en el costat consistorial de la plaça ens té a tots molt entretinguts, però les incerteses en el costat autonòmic són encara més grans, potser més greus, i no sabem com ni quan es resoldran. Si es confirmen els pronòstics, el catalanisme haurà passat en poc temps de garantir la governabilitat d’Espanya a no trobar fórmules per mantenir un rumb estable en les màximes institucions catalans.

Constatem d’entrada que el Govern actual està en minoria al Parlament. Existeix majoria independentista, però no serveix per aprovar els pressupostos, per la qual cosa més d’hora que tard el president Quim Torra haurà de firmar la dissolució, ja sigui per iniciativa pròpia, perquè així l’hi ordenin des de Waterloo o per col·lapse del seu precari Executiu. Torra és un apocalíptic acusat d’integrat que presideix un Govern format per integrats i presumptes integrats.

En el costat sud de la plaça es produeix un fenomen similar. A tot Espanya, els apocalíptics d’esquerres s’estan reconvertint en integrats. Per això Pablo Iglesias pidola ministeri. Per això Ada Colau, després de fer fora el PSC del cartipàs municipal, no renega dels vots de Manuel Valls, soci dels socis dels socis de Vox. A poc que es descuidin, Podem i els comuns acabaran desintegrats per inanició integradora, en el cas català amb una doble sagnia de vots, cap a ERC i el PSC.

Si alguna cosa han deixat clares les triples urnes de les últimes setmanes –eleccions generals, municipals i europees- és que de les set candidatures representades al Parlament, el que va sorgir de les difícils circumstàncies del 21-D i el 155, cinc estan en declivi i dos pugen. L’ascens d’ERC i el PSC és més que notable, tant com la davallada de tots els altres. És probable que en les pròximes autonòmiques republicans i socialistes quedin en primer i en segon lloc.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

És encara més probable que l’encara possible majoria independentista no serveixi per investir un president dels seus. Atès que en la Generalitat no es podrà formar una majoria alternativa a l’independentisme com a l’Ajuntament, més valdria afluixar el cordó sanitari mutu entre les que ja són les dues primeres forces polítiques. Si no és així, la ingovernabilitat de la Generalitat pot estar servida.

L’esquerra cada vegada menys antisistema no té contestació, sinó defecció de vots cap al socialisme i cap a ERC. L’independentisme cada dia menys antiunilateralista, en canvi, s’enfronta a un fort nucli d’apocalíptics que, malgrat els seus fracassos electorals, no fa pinta de desaparèixer ni d’afluixar. A mesura que s’acostin les autonòmiques s’accentuarà la contradicció entre Carles Puigdemont, el símbol del 'no surrender', i els seus apadrinats de JxCat. Segons l’ANC i els apocalíptics de dretes i d’esquerres, ERC i JxCat són semblantment partidaris de la rendició. Aquesta divisió, que és la fonamental, pot acabar convertint els integrats en desintegrats.