LLIBERTAT CONDICIONAL

2 de juny, dia de la treballadora sexual

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp48377943 pretty woman190529125603

zentauroepp48377943 pretty woman190529125603

El ‘decíamos ayer’ de Fray Luis de León canvia a “dèiem la setmana passada”. Dèiem, doncs, en un article sobre abolició que l’abolicionisme mai impedirà a una prostituta lliure fer la seva feina, perquè una prostituta lliure no és una dona prostituïda. Posava com a exemple el fet que, tant a Nova York com a Suècia, un estat i un país que tenen prohibit per llei l’exercici de la prostitució, vostè pot trobar 'escorts' per internet i que deixen clar i diguin explícitament que, tot i que vostè en principi paga per la seva companyia, pot negociar amb ells/es en privat qualsevol tipus d’acord sexual. I que si vostè ha vist pel·lícules americanes recordarà de sobres l’escena novaiorquesa en què l’executiu amb vestit passeja amb el seu cotxe molt lentament per un carreró ple de senyoretes recolzades a les parets del bordell, i ell espera que se li acostin i se li ofereixin, molt a l’estil 'Pretty woman'. Perquè si ell les aborda, és assetjament. Però si elles s’ofereixen, no. Llavors és un acord privat. El mateix al qual puc arribar jo amb qualsevol senyor (o senyora) que m’ofereixi diners / un sopar a Horcher / una escapada a París / el seu amor i afecte, i això em converteix en tan puta o tan poc puta com Julia Roberts a la pel·lícula. Si no hi ha un contracte, no hi ha “treball sexual”.

La llei, aquí 
a Espanya, no 
impedeix a cap 
dona anunciar-se
com a 'escort'

I no hi pot haver mai “treball sexual” per una raó d’economia clàssica. Veuran. Diuen les que es diuen a si mateixes treballadores sexuals que elles treballen amb el seu cos de la mateixa manera que ho fa una model, una caixera de supermercat, una dependenta d’una ‘boutique’ o una bidella d’un museu. Doncs no. L’economia clàssica diu que hi ha un patró que posa el mitjà de producció i un obrer que aporta la força de treball. 

L’obrer es veu forçat a treballar per a un patró perquè no té el mitjà de producció, malgrat comptar amb aquesta força de treball. La model, sense la càmera i l’art del fotògraf, sense tot l’entramat de la revista o de la passarel·la, no seria ningú (per això, les 'influencers' no són models: elles ho poden fer soles). La caixera de supermercat necessita el supermercat; la dependenta, la botiga; la bidella, el museu. La dona que ofereix el seu cos a canvi del favor que sigui no necessita ningú més: el seu cos és el seu mitjà de producció. ¿Un empresari li pot oferir protecció, un lloc on treballar? Pot. D’acord. Però sense protecció ni lloc ella es guanyaria la vida de la mateixa manera, perquè per a protecció pot llogar Prosegur i l’habitació d’hotel la pot pagar el client. 

Un empresari, llei en mà, no li pot fer un contracte, perquè l’empresari no té el mitjà de producció, així que aquest contracte seria totalment il·legal. A tot estirar, la treballadora podria ser autònoma. I la llei, ni aquí a Espanya, ni a Suècia ni a Nova York impedeix a una dona que es vulgui anunciar com a 'escort' fer-ho. Hi té tot el dret. Sí que impedeix a un tercer contractar una dona perquè sigui puta i treballi per a ell amb un contracte pel mig, obligant-la a fer un mínim de serveis sexuals per dia, a treballar si té la regla, si està malalta, si ve un client drogat, agressiu, que no li agrada, que fa pudor...

Notícies relacionades

I, siguem realistes. Sí, hi ha dones lliures que, de tant en tant, quan van curtes de diners, treballen com a prostitutes i ho fan perquè volen. Però són poques. A Espanya una assistenta cobra 10 euros l’hora. Una prostituta de 18 anys, 50. Les prostitutes de Montera, 25 euros. La majoria de nosaltres no estem tan bones, no pujaríem dels 25. ¿Ens compensaria fer-ho? Au va...