A la pell d'un altre

Beneït Ciceró

¡Quin plaer poder reproduir, des d'un escenari, i en aquest precís moment polític, alguns dels pensaments de Ciceró!

1
Es llegeix en minuts
ealos8500415 cuaderno del domingo   anfiteatro de merida   foto ceferino 190531204836

ealos8500415 cuaderno del domingo anfiteatro de merida foto ceferino 190531204836 / CEFERINO LOPEZ

Les anades i vingudes del meu ofici em tenen ara ancorat en un nou personatge, Marc Tul·li Ciceró. No els negaré que estic una mica marejat. Passar de l’última funció del capità Ahab (pura irracionalitat) al primer assaig de Ciceró (pur raciocini) requereix molts equilibris. Envejo ara, per descomptat, el genial Lope de Vega, capaç d’imaginar no ja un sinó molts personatges en cada funció i donar-los forma en temps record: “Más de ciento, en horas veinticuatro, pasaron de las musas al teatro”. Jo soc bastant més lent (i més talòs, hauria de dir).

Però entro, tranquil, a la pell de Ciceró. Després d’habitar, durant any i mig, la ment embravida d’Ahab, la del senador romà em sembla un mar en calma. El que en Ahab era crit, en Ciceró és discurs. El que en Ahab era vogar a cegues, en Ciceró són idees clares. Soc actor i, al temps, de manera unitària, ciutadà d’un país en època de canvis. El meu primer dia d’assajos coincideix amb el final d’un llarg període electoral i l’inici del que sembla ser una enrevessada fase de negociacions per arribar a governar. ¡Quin plaer poder reproduir, des d’un escenari, i en aquest precís moment, alguns dels pensaments de Ciceró!

Notícies relacionades

Llegeixin, sinó, el que estic memoritzant ara mateix: “El millor govern és un equilibri de poders” i “quan aspires a assolir el lloc més alt, recorda que també és honorable la segona o tercera posició”. És com si el mateix Ciceró ens estigués observant i, obrint-se pas entre filípiques i catilinàries, tragués el cap per parlar clar i de cara. Continuo memoritzant: “El bon ciutadà és aquell que no pot tolerar un poder que pretengui fer-se superior a les lleis”. I segueixo: “Com res és més bonic que conèixer la veritat, res és més vergonyós que aprovar la mentida i prendre-la per veritat”.  I arribo al final de la pàgina amb aquest descobriment: “La veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci”.

Beneït Ciceró, que arriba a les meves mans quan més ho necessito.

Temes:

Teatre