'Monsieur' Valls

Manuel Valls és un prodigi de la naturalesa, ja que compleix en la seva sola persona la màgica i doble condició de socialista de centredreta. Els meus amics ‘franxutis’ es fan un fart de riure amb les aventures espanyoles del seu ex primer ministre i fan broma que si ens el quedem ens regalaran a Griezmann i una campana de Notre-Dame.

En la seva condició de català emigrat a París –capital de l’Estat possiblement més centralista del planeta– si alguna cosa no aconsegueix entendre Valls és que els ‘Enfants de la Patrie’ vulguin ser-ho d’altres pàtries i altres llengües. Quan el 2012, sent ministre d’Interior, va concedir una entrevista a Ràdio Arrels de Perpinyà i la presentadora li va preguntar en català, ell va respondre: “Vous me posez un problème. ¿Est-ce que un ministre français doit parler catalan?” (¡Prohibit escopir i parlar en bretó!) Ara, durant la seva campanya barcelonina sempre s’ha reclamat d’aquest idioma perifèric i sentimental, recorrent molt escassament al castellà.

Valls sap que al Grand Arche de la Défense algú va esculpir unes paraules que encara diuen: ‘France, terre d’accueil’; sap qui va ser Jean-Marie Le Pen i qui és avui la seva filla Marine, com també sap que hi ha focs en els quals millor no cremar-se, sobretot quan ell mateix va cometre més d’una relliscada en matèria d’immigració. Valls no ignora que des de França l’observen amb lupa –especialment els setmanaris satírics– i no s’ha de permetre el més lleu coqueteig amb Vox, ‘liaison dangereuse’ per la qual senten una certa atracció fatal els seus ataronjats companys de viatge.

Definitivament, l’efecte Valls no ha funcionat, però, per restablir el seu prestigi estranger i alhora distanciar-se de les creixents i confuses vel·leïtats de Rivera, no és gens estrany que opti per segona vegada a posar més de relleu el seu cognom que les sigles que l’han afavorit. El d’Horta té pelatge de cavall guanyador i no seria feliç escalfant inútilment un escó al racó dels vençuts.

Notícies relacionades

Colau, "sorpresa" amb Valls, insisteix en un pacte amb ERC i el PSC

Valls afirma que "no hi ha fissures" dels seus regidors en l'oferta a Colau

Valls i el seu número dos, Corbacho, tenen almenys quatre coses en comú: ser exalcaldes, exministres, exsocialistes i ara trànsfugues. No seria tan difícil entendre’s amb el PSC de Collboni –sempre amb el plàcet de Colau– si Eva Parera, del post-duran-lleidesc Units per Avançar se sumés al sí. Amb tres vots n’hi hauria prou perquè ‘Monsieur’ Valls pogués penjar-se la medalla que ‘son retour au pays’,impedint l’accés del també exsociata i ara independentista Maragall a l’alcaldia,no ha sigut en va. Aquí i ara, qui més qui menys té algun passat per millorar. Colau també: ens deu 7.200 vivendes socials. I els deutes de joc són sagrats.

PS: Els recomano la pintura silenciosa de Xavier Valls, pare de Manuel: una pura delícia.