ANÀLISI
Guerra de propaganda
Al món dels relators internacionals hi ha molt mercenari i si res ha demostrat el separatisme és que té una bona bitlletera
GRAF6408. MADRID, 13/02/2019.- Imagen tomada de la señal institucional del Tribunal Supremo de los acusados (de izda. a dcha, por bancadas) el exconsejero de Empresa de la Generalitat Santiago Vila; la exconsejera de Gobernación Meritxell Borrás; el exconsejero de Justicia Carles Mundó; la exconsejera de Trabajo Dolors Bassa; la expresidenta del Parlament Carmen Forcadell; el presidente de Ómnium Cultural, Jordi Cuixart; el exconsejero de Territorio y Sostenibilidad Josep Rull; el exconsejero de Presidencia Jordi Turull; el presidente de de la Asamblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez; el exconsejero de Interior Joaquim Form; el exconsejero de Asuntos Exteriores Raül Romeva y el exvicepresidente de la Generalitat Oriol Junqueras, durante la segunda jornada del juicio del procés en la Sala de Plenos del Tribunal Supremo, en el que están acusados doce líderes independentistas por el proceso soberanista catalán que derivó en la celebración del 1-O y la declaración unilateral de independ /
Dimarts es va fer públic que el Tribunal Europeu de Drets Humans havia declarat inadmissible la demanda dels independentistes quan el Tribunal Constitucional havia ordenat suspendre un dels plens de la Cambra catalana l’octubre de 2017. Per als jutgesd’Estrasburg, aquesta decisió era necessària per defensar la "societat democràtica", perquè estaven en perill "la seguretat pública" i "la protecció dels drets i les llibertats dels altres". La seva extensa argumentació suposa un reconeixement molt important per rebatre la propaganda que el Constitucional estava limitant la llibertat d’expressió, i anticipa que Estrasburg podria acabar sent la tomba de les mentides separatistes.
Al cap de poques hores, l’independentisme va respondre amb tinta de calamar i va llençar la bola que Nacions Unides havia demanat la llibertat immediata dels polítics presos perquè eren detencions il·legals. El conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, va sortir fent-se el gallet a TV-3 afirmant que un "organisme oficial" de la institució que garanteix els drets humans havia elaborat "un informe molt contundent", "un dictamen" que Espanya havia de complir obligatòriament i que si no ho feia hauria d’abandonar l’ONU.
Notícies relacionadesEn les guerres de propaganda res és casual, i la poca veritat que pugui haver en aquesta petició de les Nacions Unides, esgrimida ara pel Govern per exigir la llibertat dels presos en la recta final del judici, s’assembla com un ou a una castanya. Primer, no és un dictamen ni un informe, sinó una mera opinió d’unes persones que no treballen per a l’ONU. Segon, en qualitat d’"experts" traslladen el seu criteri al Comitè de Drets Humans, que sí és un òrgan oficial, per si ho volen tenir en compte. ¿Emeten una opinió des del rigor i la neutralitat? Lamentablement, no.
Els autors estan vinculats a Ben Emmerson, un influent advocat britànic contractat per l’ANC i Òmnium per internacionalitzar la causa dels presos. Al món dels relators internacionals hi ha molt mercenari al servei de les guerres de propaganda. I si res ha demostrat el separatisme és que té una bona bitlletera.
