Anar al contingut

ANÀLISI

No tot s'hi val, sr. Johnson

Richard Drew

No tot s'hi val, sr. Johnson

Carlos Carnicero Urabayen

Heus aquí un gir inqualificable més dels molts que han propiciat els gairebé tres anys de 'brexit'. Boris Johnson, exalcalde de Londres, exministre d’Exteriors i, potser, el pròxim primer ministre, portat davant del jutge per haver "enganyat repetidament l’opinió pública sobre el cost de pertànyer a la UE".

En democràcia no tot s’hi val, per molt que ens hàgim acostumat a veure personatges com Trump, Salvini, Farage o Johnson estirar les costures del sistema amb facilitat i sense gaires preocupacions. El valor de la paraula en boca d’un responsable polític s’ha de mantenir aliè al soroll i a la velocitat de les xarxes: es poden defensar totes les posicions amb més o menys talent, però no es pot acceptar la mentida com a arma política.

Johnson sembla que li importa poc el seu país. Sobretot li interessa el poder i l’adoració que senten per ell les bases del Partit Conservador que aviat hauran d’elegir el successor de Theresa May. No té respecte per la veritat perquè sabia què estava fent quan mentia als britànics sobre els 350 milions de lliures a la setmana que s’estalviarien si sortien de la UE. Tampoc ha mostrat durant aquests anys cap mena de principi, excepte el de ser fidel a contradir-se a si mateix.

Abans del referèndum, va decidir recolzar el 'brexit' com qui canvia de restaurant a última hora de la nit. Tenia pensat escriure un article a 'The Telegraph' prenent una posició en el debat més crucial per al seu país des de la postguerra. Com se sap, Johnson va acabar recolzant el 'brexit' i així ho va explicar en aquella columna. Més tard vam saber que també en tenia escrita una altra versió recolzant la permanència del Regne Unit a Europa.

Alerta per als 'tories’

Un dels molts vídeos que circulen per les xarxes ens mostra Johnson explicant l’important que és per al Regne Unit continuar al mercat únic després de la sortida de la UE. D’altres de més recents treuen aquest inclassificable polític dient que la ruptura amb Europa ha de ser immediata i sense acord. Johnson, amb la seva bicicleta, sempre agafa el camí que més li convé a ell, per molt que el carrer estigui tallat, estigui en contra direcció o directament suposi anar atropellant vianants per la vorera.

La decisió d’iniciar el judici contra Johnson hauria de servir d’alerta als 'tories’. ¿De veritat es posaran en mans d’aquest senyor per executar una decisió que té el país dividit en dos? ¿És la persona més idònia per bastir ponts en un moment tan crític com el que viu el país? ¿Són conscients del mal que suposaria per a la imatge del seu país al món?

La Unió Europea ha demostrat que està per a poques bromes davant del seu primer divorci. Més units que mai, els 27 insisteixen que han negociat un acord i han acceptat retardar la sortida per evitar una ruptura caòtica que no beneficiaria ningú. Amb les seves mentides i bromes, Johnson pot pujar l’audiència, però no portarà el seu país a la somiada terra promesa del 'brexit'.