Els escacs de Colau

Barcelona és el tauler d’una endimoniada partida d’escacs. No d’escacs convencionals, sinó de la variant 960, una modalitat ideada per Bobby Fischer que comença amb les peces disposades de manera aleatòria. Barcelona és un tauler arlequinat on les forces municipals es juguen el seu futur als escacs 960. El seu futur, sí, però sobretot el de la ciutat.

Colau té a les seves mans la decisió de repetir com a alcaldessa aliant-se amb Collboni i acceptant el recolzament de Valls a la seva investidura, o bé entregar l’alcaldia a Maragall mitjançant un pacte de govern o passar a l’oposició. Aquest és el dilema que tard o d’hora haurà de resoldre Colau. La decisió no és senzilla. Faci el que faci, s’indisposarà amb part del seu partit. Si barra el pas a Maragall, enutjarà el sector més sobiranista. Si prefereix l’independentista abans que els socialistes, indignarà el sector federalista.

Colau intenta guanyar temps ventant la seva proposta d’una aliança tripartida amb ERC i el PSC, una mena de far de la reconciliació nacional. Només hi ha un problema, o dos si es prefereix: ERC i el PSC rebutgen de ple aquesta associació. L’encara alcaldessa intenta suturar ferides en la seva formació i preparar el terreny per al dia en què hagi de resoldre el dubte hamletià, conscient que en un moviment i en l’altre perdrà peces valuoses.

L’estigma de la traïció

El pacte amb Colau i JxCat que propugna Maragall tampoc té cap opció. I un acord Maragall-Colau que exclogués JxCat dinamitaria abans de temps el Govern de Torra i deixaria ERC davant les urnes autonòmiques marcada amb l’estigma de la traïció nacionalista.

Collboni aspira a estar en un govern municipal sense independentistes dirigit per Colau. Però romandre en l’oposició a causa d’una abraçada de la líder de BComú a Maragall no el deixaria a ell en mal lloc com a referent de l’oposició.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Valls va fer una jugada netament perdedora a l’associar-se amb Ciutadans. Ara, la seva única carta és erigir-se com la clau que podria barrar el pas d’un independentista a l’alcaldia.

En els escacs 960 compta més la clarividència i la inventiva que la memorització i l’anàlisi de centenars de jugades conegudes. I hi ha partida per a dies.