MIRADOR

Això no acaba aquí

És un error pensar que el cicle electoral ha acabat. Falta el tercer, últim i essencial capítol de la sèrie: les eleccions catalanes, en les quals Puigdemont pot batre de nou ERC

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48347249 barcelona  26 05 2019  pol tica   ernest maragall celebrando190527011736

zentauroepp48347249 barcelona 26 05 2019 pol tica ernest maragall celebrando190527011736 / JORDI COTRINA

Fa molt temps que les coses van deixar de ser lineals a Catalunya. Les urnes han remarcat l’ànima recorrentment contradictòria del magma independentista. ERC s’endú per primera vegada la victòria a la ciutat de BarcelonaERCBarcelonaMaragall II serà el primer alcalde independentista si Valls no opta per regalar el seu recolzament a una investidura de Colau, recolzada també per Collboni, per barrar el pas al secessionista. Una opció poc probable. Esquerra, en qualsevol cas, obté una victòria capital. A Barcelona i en el conjunt dels municipis de Catalunya, ERC apallissaJxCat, el seu antagonista en la llarga guerra pel tron de l’independentisme.

Però les coses no són lineals. No a Catalunya. El mateix dia, a les urnes europees, col·locades a un pam de les municipals, elduel entre Puigdemonti Junqueras s’ha saldat amb una victòria eixordadora del cap de JxCat. O una derrota inapel·lable del líder d’ERC. La guerra per l’hegemonia independentista no està ni de bon tros decidida malgrat les victòries d’ERC el28-Ai el26-M.  

Això no acaba aquí. Ni aCatalunya, ni a totEspanya. Afirmar que aquest 26 de maig s’ha tancat el cicle electoral iniciat a les generals del 28 d’abril és un error com una casa. El veredicte del 26-M és decisiu per a la delimitació del nou perímetre polític, però no brinda un enquadrament definitiu. Encara falta el tercer, últim i essencial capítol de la sèrie: leseleccions catalanes.

Múscul europeu

De moment, el 26-M consolida laresurrecció de la socialdemocràcia a Espanya, una dècada després de lagran recessió. Madrid amarga el PSOE deSánchez, i l’esquerra en general, per molt que els socialistes hagin vençut a les tres urnes de la jornada. El socialisme espanyol és avui el més musculat d’Europa. El pes d’Espanya i de Sánchez en una Europa que ha sabut contenir l’amenaça ultraanirà a l’alça.

El PP certifica la seva desfeta. Només un any després de succeirRajoy,  Casado podria estar amortitzat. No obstant, la resistència icònica a Madrid i el fet que Csno hagi aconseguit elsorpassoen l’arc de la dreta el poden deslliurar de la defenestració.

El capítol català

Notícies relacionades

La conclusió del marc polític està pendent del capítol català, el gran problema espanyol. El Govern de Sánchez mostra, a diferència del de Rajoy, voluntat de diàleg, però la seva estratègia està condicionada per dos esdeveniments encara desconeguts. El primer és eljudici de l’1-O. La sentència pot aplanar la construcció de ponts o acabar de dinamitar-los. El segon són leseleccions catalanesque seguiran a la sentència. Les urnes podrien brindar una novetat fonamental si ERC s’imposés de forma inapel·lable a JxCat. O viceversa. Això posaria fi a la llarga guerra pel tron nacionalista, una contesa de la qual emana una atracció irresistible cap a l’abisme.

Junqueras serà inhabilitat sense cap dubte pel Suprem. Amb ell fora de joc i sense un altre lideratge republicà ben definit, serà el moment en què Puigdemont ordeni a Torra l’avenç electoral. Vista la pallissa de Puigdemont a Junqueras, ningú en el seu seny pot descartar una enèsima resurrecció de la postconvergència sota el lideratge de Waterloo. Res és lineal. No a Catalunya.