ANÀLISI

Quan van voler, no van poder

2
Es llegeix en minuts
rozas48327654 barcelona s spanish defender gerard pique reacts to missing 190525233056

rozas48327654 barcelona s spanish defender gerard pique reacts to missing 190525233056 / JOSE JORDAN

Apa, ja està. Ja podeu fer tots el que vulgueu. Tots. El dolor, el dol, el desconcert, el caos, la impotència generada per l’eliminació de la Champions va deixar, en efecte, tan, tan, tocat el Barça, que durant la primera part de la final copera també va ser, també va semblar, també va actuar com havia actuat a Anfield.

No importa el que passés després. És més, ni tan sols pot servir d’excusa, el comportament que tots ells van tenir en els últims 50 minuts. I no serveix d’excusa perquè estem parlant del Barça, que és l’únic que no s’ha de recordar a un jugador del Barça.

Potser, sí, que el paper de Leo Messi i Gerard Piqué en la conferència de premsa prèvia a aquesta final fos duríssim, cert, autèntic, veritable. Però el que van dir no va tenir, després, reflex a la gespa del Benito Villamarin. Si, certament, estaven dolguts, humiliats, afectats per la manera de perdre a Liverpool; si, certament, volien demanar perdó a la ‘gent blaugrana’; si, com va dir el seu capità, estaven amb el seu entrenador, amb Ernesto Valverde, res del que van fer en els primers 45 minuts de la final ho va demostrar.

Cosa dels futbolistes

Perquè, en efecte, podem donar-li molt voltes al que va passar a Liverpool i, fins i tot, buscar-ne responsables. Però de nou sobretot després de veure com Soler li guanyava la carrera a Alba al segon gol, com Sergi Roberto deambulava pel camp sense sentit, com Busquets va continuar perdent pilotes i demostrant, potser, que ja ha jugat els seus 100 millors partits, o que Rakitic ha baixat molt, massa, en els últims dos mesos o com a ningú, i molt menys Arthur, s’apropiava del mànec, cal fixar la mirada en els jugadors que han acabat tirant per l’embornal el que va poder ser un final apoteòsic.

No va ser, com es va suggerir una vegada eliminats de la Champions, quan molts van pensar que, a Liverpool, es va haver de jugar sense Coutinho i amb Semedo al lateral (amb Sergi Roberto al centre del camp). Aquesta vegada l’alineació no va influir en res i sí el caràcter, les ganes, el desig, la intensitat, la determinació i predisposició dels jugadors, que, durant els primers 45 minuts, van tenir, en efecte, una possessió del 73% en un 73% en camp del València, però van ser els xe els que van marcar els gols.

I Suárez, a la grada

Notícies relacionades

Després van poder passar moltes coses, però totes elles van succeir amb el Barça a remolc, que és l’únic que no ha d’ocórrer dient-se Barça, sent el Barça i tenint tanta o més necessitat que els valencianistes per guanyar aquesta Copa. És veritat, i fa mal, que molts, massa culers, estiguessin convençuts que aquesta final es perdria. És més, a gairebé tots ells els donava igual. Com li va ser igual a Luis Suárez, que es va esborrar de la final per estar llest per a la Copa Amèrica. I aquest, ho sento, és un detall que demostra com són els futbolistes. Si el Barça s’hagués classificat per a la final de la Champions, el golejador hauria estat en aquesta final.

Ells guanyen i ells s’esborren.