Al contraatac

La família, el vot i el tortellet

Junts, separats, barrejats, barallats i enfeinats, tots a votar. Els que vulguin, vaja

2
Es llegeix en minuts
jregue41321434 barcelona 15 12 2017  pol tica   preparativos con las urnas 190322194359

jregue41321434 barcelona 15 12 2017 pol tica preparativos con las urnas 190322194359

La família Recasens viu el dia de votació d’una forma especial. Litúrgies i precedències marquen la pauta de la jornada electoral. Marit i dona llimen les asprors. O potser no.

–¿Tu a quina hora votaràs, maca?

–Quan sigui, però anem per separat, que tu ets un exhibicionista del vot, maco.

–No exageris. Tinc dret a agafar la papereta com jo vulgui.

–Per això..., que anem per separat. A més que no estem d’acord políticament, no he d’aguantar que ensenyis la papereta com qui li mostra la grossa al notari. ¡Homes!

–Però, ¿tant t’importa què diran?

–No, si ja ho diuen. Diuen que t’agrada tocar els nassos. La gent vota amb discreció.

–Però jo no... ¿Quin mal hi ha a ensenyar la papereta?... T’avergonyeixes que no voti el mateix que tu, això és el que et passa.

–Mira, els Trepat del tercer segona estan de compromissaris i després ho expliquen tot. Tens fama de provocador. No m’agrada que la gent comenti el que votem i si votem o no el mateix partit.

–Doncs vota el meu. ¡Atreveix-te, dona!

–Abans morta, ja ho saps.

–Bé, doncs votarem per separat.

–Sí, però jo primera. No vull anar-hi després del teu xou.

–Doncs jo hi vaig ara.

–Doncs jo no hi aniré.

–¡Bravo! Un vot menys dels teus.

–No et pensis, maco... Aniré a última hora de la tarda amb les de la botiga.

–Disfressa’t perquè no t’associïn amb mi, amor.

–No pateixis, amb la teva recaiguda potser no et coneixen. Per cert, carinyo, les nenes votaran la meva opció.

–No te’n fiïs, a mi m’han dit que votarien la meva. Ves per on.  Per cert, que he convençut el porter de votar els meus.

–Joc brut, amor meu, joc brut. La porteria és terra de ningú.

–Era terra de ningú... Això ja és “campi qui pugui”.

–Doncs que sàpigues que la farmacèutica s’ho ha pensat i vota la meva opció.

–És clar... Amb la despesa de cosmètics que hi fas, li has comprat el vot. No et fot.

–Però jo pregunto, ¿un any d’aquests no podríem votar el mateix? Per preguntar, dic.

Si tu votes el mateix que jo, sí.

–No, seriosament, els Aguiló, els Badia i els Cardellach voten el mateix, marit i dona, i a mi em sembla bonic. No sé com dir-t’ho.

–Ara resulta que les parelles han de votar el mateix... ¡Que romàntic!  Si ja votes el mateix que la teva senyora mare, no sé què més vols.

–Per cert, reiet, després de votar no t’oblidis d’anar a buscar el tortellet a la pastisseria. Ja està encarregat.

–Ves per on, reina, en això del tortellet sí que coincidim. Crec que estem units per la crema i la pasta fullada.

Notícies relacionades

Pasta de full... es diu pasta de full. No siguis sapastre.

Junts, separats, barrejats, barallats i enfeinats,tots a votar.  Els que vulguin, vaja.