Europa o les restes

L’afecte a Europa està certament decaigut. Per a molts ciutadans, el parlament comú és pràcticament innocu, un gran teatre on caben tota mena d’excèntrics, un fòrum de bones i males intencions, però poc més. Sobre el projecte europeu s’ha anat instal·lant un embolcall que el defineix com un ens de governança ambigua, controlada per buròcrates més que per representants electes. Després d’una campanya dominada pels qui més la critiquen, seria absurd esperar ara un miracle en les eleccions que tornin la veritable dimensió del que està en joc. Però és molt, per això hi ha bones raons per no caure en la desafecció.

Per començar, posem sobre la taula aquells problemes que, segons bona part dels sondejos, preocupen seriosament. Aquí n’hi ha tres dels que requereixen una resposta urgent en aquesta legislatura i per als quals cap dels països individualment té capacitat de resposta o poder suficient per canviar les coses: un acord migratori que posi ordre al caos d’un espai comú trencat; el repartiment de la fiscalitat de les grans multinacionals tecnològiques, preparades per evadir les seves responsabilitats quan veuen un forat, i sobretot la possibilitat de resposta urgent a l’escalfament del planeta.  Només per aquests problemes ja val la pena pensar el valor d’un vot. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

N’hi ha molts més que influiran en la capacitat de mantenir el benestar que ens ha portat fins aquí. Des de les polítiques financeres o el paper en el conflicte comercial que ara mateix enfronta les dues grans potències mundials, fins a la possibilitat d’una força de mediació comuna en llocs on milions de persones estan amenaçades, la llista on els governs nacionals són del tot irrellevants és molt més àmplia. En aquesta agenda, només Europa compta. Per això és un error que les societats entenguin en clau nacional el vot a un Parlament europeu que estarà més atomitzat que mai. Un vot que en molts casos s’acaba convertint en una moció de càstig als polítics nacionals, que gens o molt poc té a veure amb el que de veritat està en joc. D’aquí l’escàs interès de bona part dels ciutadans. D’aquí també que els moviments ultra i els populismes es vagin fent cada vegada més espai en un parlament comú, frenant el debat sobre els grans reptes.

Resposta contundent

El risc és evident. Com més abstenció, més fàcil que hi entrin els que volen impedir qualsevol avanç, convençuts que els problemes de la ciutadania es resoldran millor en els estrets límits d’unes sobiranies ben guardades en petits estats. Davant els qui desitgen la tornada a aquestes fronteres s’haurà de recordar que, a mesura que avança el món globalitzat, la capacitat de resposta de cadascun dels països per si sols és cada vegada mes irrellevant. Allà on l’agenda requereix una resposta contundent, només Europa emergeix. O això o quedarà en mans dels qui, sense oferir res a canvi, només la volen deixar en les restes. Això és el que està en joc.