El canvi que està en joc

El 26-M sabrem si es confirma el canvi que va treure el nas el 28 d’abril passat. Si això passa, com apunten els sondejos, en menys d’un mes el futur polític del país haurà fet un tomb tan inèdit com espectacular. El 28-A, el mapa va virar del blau al vermell a gairebé totes les províncies. La llei electoral i la divisió de la dreta van contribuir a donar la idea falsa d’un sisme submarí, perquè el cert és que les esquerres i les dretes gairebé van empatar en vots. La imatge d’un canvi d’era va acabar d’arrelar amb la majoria absoluta del PSOE al Senat i la desfeta del PP. Pedro Sánchez va guanyar, però només té garantits 175 vots. Per tant, el que avui està en joc és si les eleccions municipals, autonòmiques i europees confirmen d’on bufa el vent o si el vencedor de la primera volta mostra signes de flaquesa en el partit de tornada.

El recompte dels vots serà més llarg i complex que el de la nit d’abril, com correspon a una societat que encaixa cada vegada menys amb els esquemes bipartidistes d’antany, però encara així serà possible activar els ‘pactòmetres’ i aventurar de quin costat cauen els governs de les autonomies que renoven la cambra i els de les principals ciutats. Si el 26-M confirma la tendència del 28-A, Espanya entrarà en una fase nova. Més política. Que pot marcar el futur d’Espanya durant anys i tenir profundes conseqüències en el conflicte polític català.

Això és així pel ‘mix’ de crisi, corrupció, descrèdit i desafiament territorial que es va anar cuinant durant lustres a la vida política d’aquest país. Una autèntica olla de pressió difícil d’obrir sense que se’n vagi tot en orris. Per carregar encara més el sentit del vot, està en jocel futur d’una Unió Europea sense nord, amenaçada des de fora i des de dins, amb Trump, Putin i Xi Jinping sotjant des d’altres continents i altres cultures polítiques i el cavall de Troia del’extrema dreta esperant als ravals de Brussel·les.

Desafiaments desmesurats

Els desafiaments d’aquest ‘superdiumenge’ electoral són tan desmesurats que el més probable és que molts ciutadans se sentin desconcertats i impotents, sobretot en aquells assumptes que es resolen lluny del seu municipi. D’aquest sentiment s’aprofiten els populismes de qualsevol signe, pregonant retorns a un passat nostàlgic o fugides cap a repúbliques quimèriques. El vot dirà si la majoria prefereix les reformes necessàries i possibles a les utopies que se’ns presenten com a disponibles en un basar del tot a cent.

Al costat dels grans desafiaments de la societat que s’esbomben també hi ha en joc els equilibris de poder dins els dos blocs principals. Els resultats posaran llum sobre la pugna immisericordiosa que lliuren el Partit Popular i Ciutadanspugna Partit Popular i Ciutadans per liderar la dreta. Tot i que el fenomen Vox va quedar delimitat pels resultats discrets que va obtenir el 28-A, l’extrema dreta pot tornar a ser decisiva en algunes comunitats i ajuntaments on amb el PP i Cs no n’hi hagi prou per governar. Caldrà veure si s’estén la fórmula d’Andalusia o si s’obren altres majories destinades a excloure els extremistes. Els amics de Brussel·les pressionaran en aquest sentit si les coalicions antieuropees aconsegueixen resultats significatius, i Ciutadans no ho tindrà fàcil si vol continuar sent tractat a Europa com un partit raonable.

Notícies relacionades

Cs ignora un PP que el colpeja sense treva

Les possibles coalicions a Itàlia i l'amenaça a l'statu quo de la UE

A l’esquerra, Podem haurà de demostrar que el retrocés que va patir el 28-A va obeir a la polarització i el vot útil al PSOE. L’atomització territorial que han patit les seves marques no ajudarà al recompte i, tal com han anat les coses, s’haurà d’agafar als resultats que obtinguin Manuela Carmena i Ada Colau per saber si poden destapar el xampany.

La situació a Catalunya

Catalunya ha dominat la campanya electoral i les imatges dels presos parlamentaris al Congrés i el Senat han posat de manifest davant el món l’embolic jurídic i polític a què han de fer front Pedro Sánchez i Meritxell Batet. En cas de sortir elegit eurodiputat, Puigdemont cantarà victòria, i pot ser que aquesta condició li permeti noves iniciatives a Europa, però la seva gesta amb prou feines servirà per maquillar el fracàs del PDECat a les municipals, on tot apunta a un ‘sorpasso’ d’Esquerra Republicana als pobles petits i mitjans i les diputacions. Pot ser que el combat insomne que lliuren aquests dos partits no sigui el tema de la nit, perquè hi haurà altres coses en què fixar-se al llarg de la geografia espanyola, però si es confirmar la desfeta de l’antiga Convergència, que ja va començar el 28-A, el 26 de maig passarà a la història com la de l’ocàs definitiu del pujolisme.