La tornada d'un cineasta

L’exigència d’immediatesa (és a dir, les presses), la necessitat de síntesi i l’eficàcia del ganxo fàcil a l’opinar en línia sobre una pel·lícula ha tornat a posar de moda les frases fetes. És lògic i raonable: això que les presses aguditzen l’enginy és relatiu quan, per exemple, fa dies que cobreixes un festival de cine. S’està celebrant el de Cannesi des d’allà s’escriu aquests dies compulsivament i repetidament de directors que ‘s’obren en canal’, de ‘cartes d’amor al cine’ i de ‘la tornada’ de determinats cineastes.Tot i que estaria bé cercar noves fórmules, cap de les dues primeres falques em molesta. Però aquesta última frase recurrent (que de segur que he utilitzat més d’una vegada i espero no tornar a fer-ho), a base de llegir-la fins a la sacietat, ha començat a resultar-me especialment absurda i antipàtica.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Potser em cau així de malament perquè l’he llegit sobretot en relació a Terrence Malick, que acaba de presentar a Cannes 'A hidden life'. M’agraden tant les seves pel·lícules –i les sento tan importants per entendre el cine d’aquesta dècada– que em costa entendre que hi hagi gent que s’atreveixi a perdonar-li la vida. Però qualificar-la d’absurda és menys subjectiu. L’expressió és útil, òbviament, per referir-se a directors que fa un temps que no roden, quan la tornada és real i no metafòrica. I potser podríem fer els ulls grossos en al·lusió a passejos evidents per l’abisme, davant de pel·lícules de transició trencades per alguna fatalitat que escapa al control del seu autor.

Però, ¿té sentit aquesta expressió com a floreta, com a sentència per afirmar que una pel·lícula és bona i que el seu director està en plena forma? Doncs igual no gaire... Bàsicament perquè el que torna no és l’autor, que ha estat allà tot el temps. El que torna és l’autor que a tu t’agrada, és l’autor amb el qual més connectes o que menys et molesta. ¿D’on ha tornat Malick exactament? No vaig baixar en 'L’arbre de la vida' (2011), i m’agraden 'Knight of cups' (2015) i 'Song to song' (2017). Per a mi ha estat allà tot el temps. ¿De què parlem quan cantem la tornada d’un autor? Doncs de nosaltres mateixos. De la tornada del lloc que va visitar en l’última pel·lícula seva que ens va agradar.