Guerra al futbol espanyol

Les relacions turbulentes entre la Federació Espanyola de Futbol i la Lliga, l’entitat que congrega els clubs de Primera i Segona Divisió, venen de lluny i es resumeixen en una confrontació per dirigir l’estructura, el desenvolupament i els beneficis de les competicions professionals. Es tracta, en fi, d’un conflicte entre qui estableix les normes, dissenyant el marc esportiu, i qui organitza el negoci i comercialitza els drets d’imatge. Amb Ángel Villar a la cúpula de la Federació, la guerra ja estava servida, però s’ha agreujat amb la presidència de Luis Rubiales, amb una batalla constant amb el polèmic Javier Tebas. Els últims episodis tenen relació amb el conveni de coordinació que finalitza el 30 de juny i que no té l’aparença de renovar-se, malgrat la intercessió del CSD.

Els interessos enfrontats també tenen a veure amb els horaris dels partits, que fixa la Lliga però que se supediten a nous criteris aprovats per la FEF (com no jugar els dilluns), el format nou de la Copa, el repartiment dels guanys, el futbol femení o la possibilitat (frustrada aquesta temporada) de disputar partits de la Lliga fora d’Espanya, una cosa que sí que passa amb la nova Supercopa del gener a Qatar. El futbol espanyol fluctua entre aquestes dues aigües i no sembla que, de moment, baixin tranquil·les, amb un ambient crispaten què no hi haurien de sortir perdent els aficionats sotmesos a uns horaris intempestius, ni els clubs petits o mitjans que veuen com una amenaça els plans de reforma de les competicions continentals.