'Nemini parco'

Eduard Punset va ser famós per 'Redes’, per les seves activitats científiques, divulgatives i ministerials, per una mena de sentit de l’humor budista (si és que tal cosa existeix) que ell practicava amb flegma britànica. Una combinació endimoniada que li va valer per arribar al gran públic i, en conseqüència, per ser deglutit com un producte de consum majoritari, amb un grau notable d’exposició que el va convertir en una icona que tant servia per anunciar un pa de motllo (¡aquell memorable "doble horneado"!) com per ser imitat i escarnit en programes d’humor.

D’entre les idees que va formular, la que va tenir més predicament va ser la que es referia a la seva postura davant de la mort. "No em moriré mai", va dir, "no està demostrat que jo m’hagi de morir". Deia que era cert que tothom havia mort (els morts, és clar), però no era una prova científica que assegurés la seva desaparició en un futur: "Podria ser que a mi no em passés". La teoria era més genèrica, una mica més elaborada, relacionada amb la pervivència dels gens a través dels segles i amb el concepte d’eternitat dels àtoms, però el que ens va quedar va ser que no estava demostrat que necessàriament s'hagués de morir. I, amb ell, nosaltres. Ara sabem que la mort no l’ha perdonat. A nosaltres, molt probablement ens passarà el mateix. Com diu una de les banderes dels esquelets de la Dansa de Verges, 'Nemini parco'. No perdono a ningú. A en Punset tampoc.