¡Quanta paciència, Marchena!

Han transcorregut ja tres mesos de judici i a mitjans de juny Manuel Marchena podria dictar el vist per a sentència. Els elogis cap al president del tribunal per la correcció en el tracte cap a totes les parts, així com per la gran competència que està demostrant en la direcció d’un judici que es preveia molt complicat, són bastant unànimes en el món del dret. L’independentisme va creure que podria convertir el desenvolupament de la vista en una acusació contra l’Estat, assenyalant les forces de seguretat com les úniques responsable dels esdeveniments violents de l’1-O. El judic va començar força bé per als seus objectius propagandístics amb les esperades declaracions dels acusats i d’uns primers testimonis polítics, particularment de l’expresident del Govern Mariano Rajoyi l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido, que no van dir més que vaguetats.

Durant les primeres sessions, semblava que els delictes de malversació, sedició i rebel·lió flaquejaven, però a mesura que van començar a declarar testimonis de referència, inicialment els responsables de la seguretat de l’Estat el 2017, els segons i tercers nivells d’Administració i els comandaments de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos, el judici va anar cada cop pitjor per a les defenses. Elscomissaris Castellví, Trapero i Lópezvan afirmar quePuigdemont, Junqueras i Forn van assumir el risc d’un escenari violentper tal de dur a terme el referèndum il·legal. Els més de 200 testimonis policials van donar compte que, entre el setembre i l’octubre, van patir desenes d’agressions, episodis d’assetjament i fustigació. Ara bé,no està clar que el tribunal accepti la tesi de la rebel·liópartint de la violència acreditada tant en la fase testifical com en la documental. En cas de dubtes, sembla més fàcil que s’inclini per circumscriure els fets a un aixecament públic i tumultuari per impedir l’aplicació de les resolucions judicials (sedició). Amb tot, el més important serà veure com es connecta cada acusat amb aquests possibles delictes, que per la seva naturalesa són pluripersonals. En cas que el tribunal optés per la conspiració o la temptativa de rebel·lió també hauria de justificar l’operativa de la trama, tot i que s’ha de veure si per a això se serviria dels documents (Enfocats i l’agenda Moleskine) trobats al despatx deJosep Maria Jové, número dos de Junqueras. Finalment, les conclusions de la pericial poden ser determinants per a lamalversació, la intencionalitat de la qual reconeixen algunes defenses, però és difícil de provar per part de les acusacions.

Notícies relacionades

Marchena renya els testimonis per valorar "la seva al·lucinació o estat febril"

Judici a les formes

Un altre element que s’ha dilucidat és la forma de interpretar la interlocutòria de la magistrada Mercedes Armas del 27 de setembre, que va servir en el seu dia tant a Puigdemont com al major Trapero per argumentar que la al·lusió apreservar “la normal convivència ciutadana”prohibia l’ús de la força el 1-O y, per tant, permetia la passivitat dels Mossos. No obstant, en una breu nota remesa al tribunal, la magistrada ha aclarit que en cap moment va ordenar parar l’actuació de les forces policialsi que la interlocutòria deixava clar que el propòsit era impedir el referèndum. És un cop tant per a Trapero, de cara a la causa que té pendent a l’Audiència Nacional, com per als acusats al Suprem, els advocats dels quals han fet d’aquesta lectura un cavall de batalla.

A poques setmanes del final, les defenses saben que el judici no els està anant bé, perquè fins i tot quan han declarat els seus testimonis hi ha hagut foc amic sobre alguns acusats. El més perjudicat ha sigutJordi Sànchez, la responsabilitat del qual en els greus esdeveniments davant de la seu d’Economia va ser verbalitzada pel responsable dels antiavalots dels Mossos al ser interrogat per l’advocat de Forn, Xavier Melero, que s’ha limitat a una defensa tècnica. La resta dels lletrats han intentat no només invertir la càrrega de la prova sobre la violència, sinó convertir la vista en una apologia de la desobediència civil i l’autodeterminació amb la presència de testimonis que poc podien aportar als fets i que, en canvi, semblaven citats per alliçonar el tribunal sobre les bases històriques, polítiques i filosòfiques d’aquestes idees. Marchena ha sigut molt pacient, actitud poc usual en els tribunals, però tampoc ha permès que ningú li pugés a l’esquena. Davant la reiteració de preguntes impertinents o quan alguns testimonis pretenien introduir opinions,el president ha imposat la seva autoritat. I això no ha agradat als que creien que convertirien el Suprem en un plató de TV-3.