Impostura

Les classes han entrat en campanya electoral de la mà d’Ada Colau. La seva estratègia de comunicació passa per remarcar el seu origen humil. N’hi ha prou de feu una ullada a la seva biografia per situar-la en aquella franja que durant dècades vam anomenar classe mitjana i que, bàsicament, consistia a tenir un sostre decent, educació per als fills i algun caprici mesurat. Això que ara comença a semblar un luxe. Incidir en aquests orígens és una manera de marcar distàncies amb Ernest Maragall, fill de la Barcelona patrícia de Sant Gervasi. La tàctica pretén buscar l’empatia de tants que se senten molt allunyats dels cercles del poder, però destil·la certa impostura. Especialment quan s’entossudeix a presentar-se com la primera persona que aconsegueix superar la seva extracció social.

La democràcia social fa molt que va obrir les portes de l’educació i les institucions a persones de família humil. Des de José Montilla fins a tants alcaldes del cinturó de Barcelona o a Meritxell Batet, que va patir un desnonament quan vivia amb la seva mare i es va pagar la carrera treballant de nit. Colau fins i tot comparteix barri d’infància altre fill del Guinardó que no necessita presumir de beques universitàries. La candidata de Barcelona en Comú va arribar a l’alcaldia des de l’activisme, aquest va ser el seu gran actiu i marca de la seva actuació com a alcaldessa. No necessita redissenyar la seva vida ni situar-la en contextos que ja van ser superats per la determinació d’altres.