Anar al contingut

Dues mirades

Les abelles: més que mel

Les abelles: més que mel

Josep Maria Fonalleras

Hi ha dos tipus de reacció davant la presència de les abelles, la tranquil·la i la histèrica

Davant la presència de les abelles en un entorn quotidià, hi ha dos tipus de reacció. La de l’home tranquil i pausat que deixa que llepin la melmelada de la torrada i hi comparteix el plàcid esmorzar en una terrassa, i la de l’histèric que mira de lluitar-hi perquè tem la picadura terrible (en recorda altres que el van deixar abatut i dolençós). Hi ha éssers humans que, davant les abelles, tenen alhora els dos comportaments. Practiquen el zen fins a una determinada frontera que travessen, sense preàmbuls, quan agafen un got, atrapen l’abella, giren el got amb rapidesa assassina i deixen que, sense oxigen, l’abella es vagi ofegant.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

És probable que Einstein fos un integrant del primer grup, perquè va deixar dit, després d’asseverar sobre els forats negres, que "si les abelles desapareguessin del món, a la humanitat li quedarien només quatre anys de vida". Estan desapareixent, com ja certifiquen un munt d’estudis, igual com molts altres insectes. Els experts parlen d’una "apocalipsi dels insectes" que, més aviat que tard, ens abocarà al col·lapse. Hi ha un documental aterridor –‘More then honey’– en què es relata aquest holocaust progressiu, amb unes imatges terribles del defalliment i la mort dels himenòpters. Pensin en això quan se’n trobin una. I pensin també en allò que deia Nabókov de les papallones: "Literatura i papallones són les dues passions més dolces que coneix l’home".

Temes: Abelles