Tota ficció ha de morir

Estimats guionistes de ‘Joc de trons’,

Fa vuit anys vam fer un tracte: vosaltres ens portàveu un món impossible ben construït i nosaltres el fèiem nostre.

Ens hi vam esforçar. Vam decidir creure en dracs i zombis congelats. Vam plorar, ens vam enamorar i vam cridar barbaritats al no-res per venjar la mort del nostre personatge favorit. Ens vam aprendre els mapes genealògics de gent que no existeix i vam memoritzar prou dothraki com per tenir converses banals però molt intenses, perquè quan anomenes algú 'el meu sol i les meves estrelles’ totes les altres coses se te’n van una mica de les mans, la veritat.

Junts hem arribat a l’última frontera de Ponent. Junts i rondinant, perquè us hem donat vuit anys de la nostra vida i heu decidit acomiadar-vos de nosaltres deixant-nos a mitges. Ens heu robat la satisfacció d’un final digne del seu començament. Arribem al final del camí i resulta que fer bona televisió no és el mateix que fer bona ficció, i les presses mai són bones conselleres.

Notícies relacionades

La dictadura de l'espòiler: entre la plaga i la patologia

'Joc de trons': Daenerys, del terror vermell al terror blanc

Entenc que en la vida és impossible saber-ho tot, però per això mateix veiem (tantes) sèries: per fugir de la incertesa. Exigim més a les ficcions que consumim que a la realitat que ens consumeix. Sabem que no sortirem vius de la nostra història, però (posi aquí el nom de qualsevol personatge) bé podia haver sobreviscut a l’hecatombe que ha sigut aquesta sèrie. Tot i així, malgrat les decepcions que ens hem endut, aquí hem aguantat sempre, fidels al nostre compromís, atresorant cada episodi, cada minut.

Teníeu un deute amb nosaltres i ens heu estafat. Ens heu deixat amb mil preguntes per respondre i sis capítols que saben a molt poc. I marxeu així, sense més ni més, amb el compte sense pagar. Els Lannister es regiren a les seves tombes i els Stark us tanquen les portes de casa seva, perquè l’hivern ja és aquí i sembla que hi haurà molt a llegir al caliu dels Targaryen. Valar Morghulis, amics. Tota ficció ha de morir. Que els déus antics us ajudin en aquest últim episodi que ens queda per viure junts.