Editorial

Colau i la Barcelona d'esquerres

Només l'actual alcaldessa sembla en posició de pactar amb els altres dos partits que encapçalen les enquestes

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48193909 colau190518160927

zentauroepp48193909 colau190518160927 / ALBERT BERTRAN

Ada Colaucom a l’única garantia d’un govern progressista a Barcelona,així es presenta l’alcaldessa en l’entrevista amb EL PERIÓDICO. La previsible necessitat depactes postelectorals la beneficia,ja que només ella allarga la mà tant a ERC com al PSC, dos partits que ja han renunciat a pactar entre ells. El procés ha separat de forma irreconciliable, almenys a curt termini, dues formacions que van governar conjuntament la ciutat i la Generalitat. Per contra,la posició de Colau davant del repte independentista, tan criticada per la seva ambigüitat, ara és una carta a favorque li permet moure’s entre formacions amb diferents criteris territorials i proposar acords a totes dues.

Avança la campanya i tot continua obert. Les enquestes situen Ernest Maragall i Ada Colau en pugna per la victòria. Les enquestes situen Ernest Maragall i Ada Colau en pugna per la victòria.Un PSC amb el vent a favor també impulsa Jaume Collboni. Els tres candidats compten amb recolzaments de pes. Maragall és l’home a Barcelona d’Oriol Junqueras. La presó del líder d’ERC aporta força emocional a doll. Pedro Sánchez i la seva aposta clara per socialistes catalans compromesos amb el federalisme també dona ànim a Collboni.

En el cas de Colau,els recolzaments no només arriben de la ciutat. Més de 200 persones i organitzacions de tot el món han firmat una carta en recolzament de Barcelona en Comú. Personalitats com l’alcalde de Nova York, Bill de Blasio, l’expresidenta del Brasil, Dilma Roussef, o pensadors rellevants com Noam Chomsky, Naomi Klein, Judith Butler, Susan George i Saskia Sassen. Un elenc que evidencia un dels grans assoliments del mandat de Colau,la seva capacitat per convertir la ciutat en un referent global.

Els problemes de Barcelona són els problemes de les principals ciutats del món: una desigualtat creixent, una extrema dreta que amenaça la democràcia i el canvi climàtic. Davant aquestes amenaces,Colau ha apostat per una ciutat més justa, ecologista i feminista. És evident que el seu llegat queda lluny del seu propòsit. La tasca és ingent i són molts els interessos que estan en joc, també és innegable que Barcelona en Comú va arribar a l’alcaldia amb una falta d’experiència clamorosa. Quatre anys després, Colau opta a la reelecció. Ja atresora coneixement i vol assegurar-se els recolzaments que li permetin consolidar el seu projecte.