Una oportunitat a la llei de segona oportunitat

Una barreja de desconeixement social i de lentitud del sistema judicial ha portat a la paradoxal situació quemoltes persones que podrien sortir de l’anguniosa situació vital d’estar atrapades pels deutesno ho facin. No es tracta d’un projecte de llei guardat en un calaix. La norma existeix, es va aprovar fa quatre anys i té un nom esperançador: llei de segona oportunitat. L’increïble és que, mentre que països amb mecanismes semblants com França, Itàlia o Alemanya registren entre 100.000 i 180.000 casos a l’any, a Espanya s’han canalitzat menys de 8.000 casos des de la seva entrada en vigor.

La llei de segona oportunitat permet no pagar els deutes contrets per particulars i autònoms,sempre que es demostri que van actuar de bona fe i que no tenen prou recursos, entre altres requisits. S’imposa una reflexió sobre per què ciutadans que pateixen la cara més extrema de la morositat no s’estan beneficiantd’una mesura pensada, precisament, per a ells. Per citar un exemple, a la província de Barcelona només es van resoldre 96 concursos de persones físiques, dels 247 que es van presentar. Una xifra mínima, que caldria contextualitzar en l’elevada càrrega de treball als jutjats, com ja va advertir la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso. Els experts confien que els tràmits s’accelerin i s’aconsegueixi la sentència en menys d’un any. Agilitar els terminis seria una excel·lent notícia per donar l’ús adequat a una llei desaprofitada.