'Vamos a contar mentiras, tralará'

Tinc un mestre, que per fortuna per a tots encara és viu, que als esmorzars que compartim, ell i jo sols (millor no convidar ningú de la nova escola), m’acostuma a dir que l’error més gran que hem comès els vells de la nostra generació, perdó, els periodistes de la nostra edat, sí, sí, ja ben fets els 60, és no defensar per tots els mitjans (jo creia que sí que ho fèiem), el valor del paper, de l’edició impresa, d’EL PERIÓDICO que hi ha als quioscos.

Defensar-lo, diu ell, fins a l’extrem de continuar demostrant als nostres lectors, als nous lectors (pocs) i als fidels, que si hi ha una cosa creïble és el paper, l’única informació que es contrasta una, dues i fins i tot tres vegades abans de posar-la negre sobre blanc (amb una mica de color). Hem perdut, de carrer, la batalla amb internet, amb les xarxes socials, Twitter, Instagram, Facebook i, per descomptat, amb tothom que té un mòbil a les mans (l’últim crit de les rotatives instantànies) i, sobretot, un aparell anomenat Community Manager, o com es digui aquest personatge o factoria de notícies falses.

Piqué i Griezmann

Ja no ens creu ningú. És impossible ser creïble quan, al món d’internet, naveguen milions de notícies (vídeos i fotos incloses, manipulades, tractades, falses) que no són veritat. Ja no és, no, que Piqué li faci un vídeo a Griezmann per dir que es queda a l’Atlètic i, als deu mesos (probablement), n’estigui preparant un altre per dir que el fitxa el Barça. Al cap i a la fi, Piqué no s’amaga, vol ser el seu propi diari, ràdio i televisió.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El ‘Sevilla’, Miguel Ángel Rodríguez, graciós ell, divertidíssim ell, artista ell, cantant (diuen), líder dels Mojinos Escozíos, ens ha enganyat a tots (com tants altres, tampoc l’assenyalaré a ell, o sí, sí, l’assenyalo) explicant que la seva dona, mare ja de tres fills, estava embarassada de quintigèmins. I ens ho hem cregut. És l’últim que ens creiem. I farem bé. Era mentida. ¡Visca, que graciós! formava part d’una campanya del ‘community’ aquest, o l’altre.

I així passen els dies i el món perd, no ja la fe, sinó la credibilitat. Així que no és que el periodisme, el bon periodisme, s’estigui morint, és que hem decidit matar-lo entre tots. No és que el paper no aguanti ja dret, ni que tanquin els quioscos, és que el truc és explicar mentides, perquè ens les creguem durant mitja hora o ni això.