La immigració durant les eleccions

Afers menors

Els 'menas' són, abans que qualsevol altra cosa, menors vulnerables, i han d'estar a l'empara d'un ús partidista

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48104841 el candidat d erc a l alcaldia de barcelona  ernest maragall190511211443

zentauroepp48104841 el candidat d erc a l alcaldia de barcelona ernest maragall190511211443 / Guillem Roset

La Declaració dels Drets del Nen, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1959, afirma en el seu punt novè que els nens han d’estar protegits de totes les formes de negligència, crueltat i explotació. Farien bé de recordar aquest punt els alcaldables en campanya, en particular quan l’oportunitat de fer-se la foto a costa dels menors més desprotegits de la nostra societat, els ‘menas’, els resulta irresistible. És molt propi de la vella política voler projectar una imatge de bonhomia durant les campanyes despentinant els infants dels simpatitzants, però d’aquí a instrumentalitzar les criatures que arriben al nostre país sense ningú que els recolzi, hi ha un salt ètic bastant llarg. No pot ser que l’interès dels menors sigui secundari respecte als problemes o avantatges que ens puguin comportar com a societat. Els ‘menas’ són, abans que qualsevol altra cosa, menors vulnerables, i la seva imatge també ha d’estar a recer d’un ús partidista. És per això que la fotografia d’un Ernest Maragall jugant a futbol amb un grup de menors tutelats per la Generalitat és particularment desafortunada.

Seixanta anys després de la declaració dels drets dels infants, i malgrat la signatura el passat dia 1 d’abril d’un pacte entre els partits que els instava a promoure només un debat responsable sobre la immigració, el cert és que aquesta –i molt en particular la d'infants i joves– ha entrat de ple en l’agenda de campanya. Però una foto oportunista és poc en comparació amb propostes com les que formula el candidat a l’alcaldia de Barcelona pel PP, Josep Bou, qui vol repatriar-los als països d’origen.

Notícies relacionades

I la campanya també ve marcada per incidents racistes, com els produïts a Castelldefels i Canet, i per conflictes en potència, com el de Rubí, motivats per una deficient gestió de la informació per part de l’alcaldessa socialista de la ciutat. I tant ‘menas’ com extutelats estan cansats de que se’ls tracti com a punts de l’ordre del dia en l’argumentari dels partits i per això dijous passat l’associació d’‘exmenas’ va sortir al pas de les protestes dels veïns de Rubí –descontents per la reubicació d’un grup de menors en un centre que hauria de comptar amb 80 places– per oferir-se a intervenir entre les parts.

Les onades migratòries d’infants i joves són un tema que trascendeix amb força l’àmbit municipal, i ens hauria de fer sospitar dels qui les volen encarar així. Ni s’han d’acceptar arguments estil NIMBY (de “Not in my backyard”, “no al meu pati de darrera”) que converteixen els infants en una patata calenta, ni s’ha de permetre que els conflictes locals dissimulin les mancances en matèria social de l’administració que se n’hauria de fer responsable, que és la Generalitat, i d’un Govern que no ha sabut o no ha volgut redreçar les retallades d’Artur Mas. I, sobre tot, cal posar fil agulla amb inmediatesa, i no esperar a que els MENA desapareixin de la foto perquè han deixat de ser menors, sinó perquè com a societat hem aconseguit que ja no estiguin sols.