Veto a Iceta

Fallida democràtica al Parlament

Les raons que s'han sentit per vetar el líder socialista han sigut només ideològiques, amb la qual cosa s'ataca el pluralisme polític en la representació.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48172220 iceta bertan190516093023

zentauroepp48172220 iceta bertan190516093023 / ALBERT BERTRAN

El veto dels diputats separatistes al nomenament de Miquel Iceta com a senador autonòmic vulnera el dret a la representació política i exemplifica, una vegada més, fins a quin punt s’està degradant la democràcia a Catalunya. Els socialistes estan segurs que el Tribunal Constitucional repararà aviat aquesta anomalia. És evident que ha de ser així, perquè, en cas contrari, una majoria en una cambra autonòmica podria deixar sense representació al Senat la minoria boicotejant la designació dels seus candidats. Això és el que ha passat al Parlament amb el beneplàcit de Roger Torrent al capdavant de la Mesa, vulnerant el principi de proporcionalitat que estableix la Constitució. El ple de la Cambra catalana no pot privar el PSC, o a qualsevol altre grup, del seu dret a estar representat com tampoc pot nomenar ningú més al seu lloc. La sobirania del Parlament és per fixar i reglamentar les condicions d’elegibilitat dels candidats i el mecanisme d’accés a la condició de senador, però el ple només pot ratificar els noms proposats pels grups parlamentaris.

La trampa per intentar maquillar la vulneració d’aquest dret ha sigut mitjançant una forma de votació inadequada, amb sís i nos, quan el que hauria correspost és utilitzar paperetes amb el nom de l’únic candidat proposat a senador, Iceta, i l’alternativa de votar en blanc o abstenir-se. Les raons que s’han sentit al Parlament per vetar el líder socialista han sigut només ideològiques, amb la qual cosa s’ataca el pluralisme polític en la representació. Cs i el PP s’han abstingut, però això no equival a un veto, estaven en el seu dret, tot i que ateses les circumstàncies reflecteix una falta d’altura de mires quan som davant un escenari de violació de les normes fonamentals. Si als independentistes no els semblava bé que Iceta presidís la Cambra alta, haurien pogut votar en contra la setmana pròxima quan s’elegís aquest càrrec. L’inquietant d’aquest cas i d’altres de menys mediàtics és que a Catalunya s’està normalitzant la fallida del sistema democràtic.