El vell

Ernest Maragall va néixer el 1943. De gairebé tot el que ha passar en la seva vida se'l pot fer responsable, menys d’aquesta data. L’edat ha aparegut com a arma en la contesa electoral a través dels seus amics/enemics de JxCat. "Que té 76 anys és una obvietat, i que clarament no és l’opció de futur per a la ciutat, de lideratge, d’energia i visió de futur també és una obvietat", va afirmar Elsa ArtadiElsa Artadi. Fins i tot Artur Mas, aquest jove de 63 anys, ha recordat l’alcaldable d’ERC que el mandat acabarà el 2023. Els 76 anys de Maragall són innegables. I no, no té els reflexos dialèctics d’una persona més jove. Una altra cosa és si el seu discurs té més substància que el d’algú de, per exemple, 43 anys. L’edat no és excloent de l’exercici del poder. Aquí tenim Manuela Carmena (75), el Papa Francesc (82) i, per bé o per mal, Donald Trump (72).

La pesta medieval es va acarnissar amb els nens i els joves, de manera que els grans van recuperar el prestigi i l’estatus dels antics ‘pater familias’. Però després va arribar el Renaixement, i les arrugues no casaven amb els seus cànons. Avui vivim en una permanent exaltació de la joventut. I perdem el sentit comú mirant d’allargar-la. Diuen que els 50 són els nous 30, i la menopausa es fa un fart de riure. Ridícul. Gairebé tant com les imatges de Maragall jugant a futbol. Té 76 anys, millor que parli el seu cap. Al cap i a la fi, les cames no governen ciutats.