anàlisi

La Champions o el no-res

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48058016 barcelona s argentinian striker lionel messi  2r  runs durin190507212115

zentauroepp48058016 barcelona s argentinian striker lionel messi 2r runs durin190507212115 / PAUL ELLIS

Sense consol. El barcelonisme continua arrossegant els peus mentre camina. Malgrat l’esforç racional de posar de relleu l’excepcionalitat de guanyar un doblet, l’estat d’ànim general indica que el club i els seus aficionats acaben la temporada perduts, immersos en el no-res.

Quan guanyes vuit de les últimes 11 lligues, el campionat domèstic et comença a semblar poc, i més quan el teu màxim rival dimiteix sistemàticament per Nadal mentre li cauen les Champions de les butxaques. No es poden comparar les sensacions amb el City, a qui el Liverpool ha exigit fins a l’última jornada. De fet, els 'reds', que no guanyen una lliga des de fa gairebé 30 anys, es canviarien pels de Guardiola. Ara que el que sembla fàcil és guanyar la Lliga, li podem preguntar al Tottenham per això. Però el que li passa al Barça és humà, busques el que no tens.

Notícies relacionades

La Champions ha passat a ser una obsessió perquè és la manera de tornar a dir-li al món que el Barça és el millor. És el camí obvi per ser admirat, com en un altre temps ho havia sigut pel seu joc preciosista. Perquè quan ja no pots marcar estil –quan ja no et sents especial– guanyes Lligues i Copes, però et sents un més. I el Barça i els seus aficionats volen deixar empremta, perquè així és com es poden sentir per sobre de l’etern rival, aquest Madrid que els supera en títols, però davant del qual poden lluir identitat. La Champions és l’antídot davant la sensació de tornar a ser terrenal, la manera més fàcil de tornar a pujar al pedestal.

¿Farà el gir Valverde?

Després de tres anys de daltabaixos europeus, és el moment de recuperar la idea, perquè almenys serveixi de refugi davant la derrota. Convé preguntar-se si Valverde pot fer aquest gir, però també si la plantilla és l’adequada per a això, i si el club i la seva direcció esportiva tenen prou personalitat per a aquest canvi de rumb. El contrari, un simple pedaç, tornarà a ser una puntada de peu al futur. Una fugida cap endavant que només resisteix el títol europeu: la Champions o el no-res.