Comicis
¿Cicles o bucles electorals?
Les campanyes no solen ser una oportunitat per explicar-se, sinó un càstig per a la ciutadania.
zentauroepp41230149 barcelona 7 12 2017 elecciones al parlament de catalunya e190426204453 /
He recordat aquests dies que les eleccions europees són les úniques convocatòries que sempre completen el seu cicle electoral de cinc anys, que mai no s’avancen. I ho trobo molt civilitzat, la veritat. Últimament els nostres cicles electorals, amb uns procediments antiquats i els vicis adquirits en la fatiga de les campanyes electorals, ens han immergit més aviat en un bucle.
Les campanyes no solen ser una oportunitat per explicar-se, sinó un càstig per a la ciutadania. Mitjans de comunicació plens de missatges prefabricats d’una banda, i per les cotilles de les juntes electorals per l’altra. Polemitzar sobre coses que ni tan sols no s’han dit és el nou joc dels disbarats. O dir una cosa i l’endemà la contrària sense que ni et tremoli la veu. Rectificar és un verb absent. També entre els jutges.
Els ciutadans comuns que encara creiem en la delegació de la gestió política i les bondats de la representació som massa tolerants amb les punyalades entre partits. ¿Segur que no n’hi hauria prou amb fer propostes –amb els seus quès i els seus coms, és clar– i que fóssim els electors els que decidíssim si ens convenen o no? Per no parlar de l’ús irresponsable de les xarxes socials corporatives per part de massa càrrecs públics, enmig d’expressions de satisfacció d’haver-se conegut en general.
En clau municipal no sento parlar prou de cultura o contaminació, de l’ocupació de l’espai públic o dels transports, dels sensesostre o dels expulsats de la societat, i en canvi hi ha una competència clara en les propostes més extravagants. ‘Spin doctors’: pietat.
¿I l’europea Si es tracta de construir un espai polític comú m’agradaria saber què faran aquests o els altres allà, quan es trobin amb la resta de representants que hauran seguit al seu torn dinàmiques pròpies als seus països. A l’Europa quimèrica li hauríem de dedicar una mica més de temps, tot i que només sigui pels esforços que s’hi esmercen.
¿Avancem la jornada de reflexió? El temps passa molt de pressa. I és irrecuperable.
