Bèsties de dues potes

Darío Sztajnszrajber és un filòsof argentí amb estatus d’estrella de rock –almenys pel nombre de seguidors– que acaba de publicar un llibre amb 11 frases fonamentals de la filosofia. Entre les clàssiques com el “Penso, per tant existeixo” de Descartes o el “Déu ha mort” de Niestzche, se m’apareix la màxima que Thomas Hobbes va popularitzar a ‘El Leviatan’: “L’home és un llop per a l’home”.I em quedo pensant que sí, que s’acumulen massa proves com per negar-ho; però resulta que a més una manera de mesurar els nivells de crueltat a què podem arribar els éssers humans és precisament la forma com tractem els animals, siguin llops o no.

L’altre dia una jutge de les Canàries va autoritzar la presència d’una gossa en el judici contra el tipus que la va ficar en una maleta i la va llançar al contendedor d’escombraries, pensant –o això va dir en la seva defensa– que estava morta. Penediment: zero. Li auguro una temporada a l’ombra. Afortunadament la gossa va fer honor al seu nom, Milagros, va sobreviure gràcies a l’ajuda d’uns veïns que la van sentir gemegar; va passar pel veterinari, per un alberg, la van adoptar i avui viu tranquil·la a la seva llar d’acollida. Final relativament feliç.

Notícies relacionades

Mata a cops el seu gos i el llença a les escombraries a La Rioja | Vídeo

Testosterona antiprocés

Menys sort va tenir un altre gos que la setmana passada també es va fer tristament famós per un vídeo. Les imatges, captades per una càmera de seguretat en ple carrer, en un poble de La Rioja, estremeixen per la freda tranquil·litat amb què actua l’agressor: creua de vorera amb l’animal en braços, el colpeja fins a matar-lo, el fica al contenidor i tanca la tapa; com si es tractés d’una bossa d’escombraries. Reciclatge animal. En tots els sentits. Per desgràcia per a ell, ha quedat constància de la barbàrie i també s’enfronta a una pena que podria superar l’any de presó.

No són casos aïllats. Espanya és el pitjor país europeu en maltractament animal, amb més de 150.000 abandonaments cada any i alguns episodis de violència esgarrifosos. És veritat que hi ha més consciència, que es denuncia més i que algun desaprensiu ja va acabar a la presó; com aquell que va matar a pals un cavall de trot perquè li havia fallat en la carrera. Però el retrat general continua sent lamentable. Mai oblidaré els sentiments que em van assaltar al visitar la Protectora de Tarragona, on 15 gossos van aparèixer morts i mutilats el novembre del 2001. L’escàndol i l’alarma social van ser enormes; a TV-3 vam emetre un especial titulat ‘Pobres bèsties’, que va aconseguir grans elogis i molta audiència... però gairebé 20 anys després les coses no han canviat tant. Les pitjors bèsties –en tots els aspectes– continuen sent les de dues potes. I continua valent aquella reflexió de Diógenes, que diu: “Com més conec la gent, més m’estimo el meu gos”.