Discriminació

La síndrome de la dona blanca desapareguda

Cada dia desapareixen unes cent persones a Espanya. Però no totes surten als mitjans perquè no són atractives ni desperten morbositat

1
Es llegeix en minuts
jcarbo28911632 cristina bergua190308162443

jcarbo28911632 cristina bergua190308162443

La síndrome de la dona blanca desapareguda es refereix a la desproporcionada atenció que es dona als mitjans als casos de persones desaparegudes quan són dones joves, atractives, de raça blanca i classe mitjana, en comparació amb persones desaparegudes d’una altra raça, gènere, classe, ètnia o edat.

El mateix dia en què Natalia Sánchez va aparèixerNatalia Sánchez, apareixia també –lligat de mans i amb senyals de violència–  el cadàver d’un home que feia nou dies que estava desaparegut. No va ser ‘trending topic’ ni van parlar d’ell a la televisió. No obstant, tots els mitjans es van fer ressò del cas de Natalia Sánchez, una dona jove i molt bonica.

També ha desaparegut Janet Jumillas. És dona, parlen una mica d’ella, però no tant. És bonica, sí, però té 39 anys, no 22.  Mark Palmer té menys sort. Va desaparèixer a València fa 15 dies. Però és un home de 37 anys, i no és fotogènic.

Cada dia desapareixen unes cent persones a Espanya. De quatre d’elles no en sabrem mai més res. Si tenen més de 70 anys, s’hauran desorientat i és possible que morin amb quatre dies de fred, calor o deshidratació. Però no surten als mitjans perquè no són atractives. Ergo, no són mediàtiques. I tampoc desperten morbositat, ja que no se sospita que puguin haver sigut violades o assassinades. I això, desgraciadament, és en el primer en què pensem quan desapareix una dona normativament bonica.

Si la desapareguda és una noia de classe mitjana o mitjana-alta (Laura, Natalia, Diana...), els mitjans ens hi aboquem. Si és una prostituta, no la comptabilitzem. 31 van ser assassinades entre el 2010 i el 2015. Impossible comptabilitzar les desaparegudes a causa de la xacra del tràfic.

Notícies relacionades

Per tant, els trets característics perquè una desapareguda ocasioni la síndrome són el seu sexe, la seva raça o ètnia, la classe social, la seva bellesa i la seva edat. Qualsevol persona que no compleix certs paràmetres rep una molt menor cobertura o el seu cas resulta ignorat.

¿Micromasclisme en mitjans? No, masclisme pur i dur. Les meves felicitacions als familiars de Natalia. Els meus ànims als familiars de Janet Jumillas i Mark Palmer