Una segona oportunitat per a Colau

Capital de l’independentisme o de si mateixa, corona del nacionalisme o de l’esquerra transformadora, l’eternapugna per Barcelona viu un nou capítol. Atenent a l’aritmètica municipal i les enquestes, la cosa està entreAda Colau i Ernest Maragall. En cas que cap aliança electoral sumi 21 escons, el candidat més votat serà nomenat alcalde. En aquesta tessitura,Barcelona en Comú podria revalidar l’alcaldia. Un nou mandat, una segona oportunitat per consolidar un projecte al qual li va faltar temps i recolzaments, i també experiència.

L’esquerra que va brollar a les places va arribar a l’ajuntament amb només 11 regidors. Una debilitat manifesta que només va aconseguir corregir en part amb un pacte amb el PSC. Si la suma encara era exigua (15 de 41 regidors), la ruptura de l’acordva sumir el govern de Colau en una forta inestabilitat. Les condicions de la fractura, traint els principis del pacte, va provocar ferides en els socialistes que encara persisteixen. Les contradiccions que van portar a trencar aquest acord han marcat el deure del mandat de Colau. En el seu historial, la compromesa valentia amb què s’haenfrontat a determinats sectors econòmicsque voldrien fer de la ciutat una masia particular. Una batalla en què no sempre ha comptat amb el recolzament imprescindible d’altres administracions.

El compromís de Colau amb lajustícia socialés inqüestionable. La seva aposta ha sigut i és una Barcelona més humana, més oberta, cohesionada, justa, feminista i defensora del medi ambient. No és fàcil. Són molts els interessos, les reticències i les inèrcies per vèncer. Les crítiques a la seva gestió sovint parteixen d’una observació tributària d’una època en què la ciutat encara estava per fer i tenia models urbans consolidats dels quals aprendre. Però, ara, les principals ciutats del món pateixen problemes (i pressions) similars, necessiten repensar-se i busquen fórmules per afrontar el futur. Barcelona està en aquest debat. De vegades, fins i tot liderant-lo. Els problemes complexos no tenen solucions senzilles ni ràpides, tot i que alguns pretenguin vendre regeneradors capil·lars màgics. Les penes identitàries tampoc ajuden al debat de la ciutati, massa sovint, enterboleixen la discussió. Barcelona necessita reflexió, coratge i suma d’esforços, és massa important com per ser instrumentalitzada.