Eleccions del 26-M

Tot pot passar

Atès el volum d'indecisos, molts farien bé a contenir els cavalls d'optimisme i el pessimisme per l'enquesta del CIS; no sigui que la realitat els decebi

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48051312 sanchez rivera190507110816

zentauroepp48051312 sanchez rivera190507110816 / JOSE LUIS ROCA

Els números mal administrats tenen efectes secundaris. Atesos els amplis marges d’error que presenten elspronòstics del CIS preelectoralper amunicipals, autonòmiques i europees, i el volum d’indecisióregistrat, fins a sumar tres de cada 10 entrevistats, molts farien bé en contenir els cavalls de l’optimisme i el pessimisme; no sigui que la realitat els decebi. Una cosa sí que és segura. L’ànim del país no passa el seu millor moment. Set de cada 10 enquestats qualificaven de dolenta o molt dolenta la situació política i econòmica en meitat de la campanya de les generals. Esbrinar com han modificat aquestes pèssimes proporcions el resultat del 28-A constituiria una de les claus per veure per on aniran les urnes al maig. 

El CIS assumeix quel’esquerra es manté mobilitzadai fins i tot declara més disposició a anar a votar els alcaldes. Però el treball de camp es va fer en plena campanya de generals i això sempre confon i convida a barrejar malament els efectes. Elssocialistessurten a mantenir aquesta mobilització i laconcentraciódel vot útil en les seves sigles. Pretenen fer-ho des de la centralitat. Demanar-li a l’electorat el seu vot per parar la dreta terrible i després governar des del centre podria funcionar; tot és possible en la política digital. Tot i que convé anar amb compte amb unes geometries que mai es van entendre bé en la política analògica. Ningú ho explica com Gómez de la Serna: l’altre costat del pont sempre estarà trist de no ser en aquest costat i aquesta pena no s’arregla ni amb un pont; pot ser que ni tan sols amb Pablo Iglesias oferint-se tota la campanya a fer de custodi davant tanta vel·leïtat socialista. 

Notícies relacionades

El CIS també afirma que l’arrelament territorial de la formidable estructura organitzativa que va ser el Partit Popular el permet mantenir amb solvència la segona plaça. Perdria poder, però no prelació en la jerarquia de la dreta... o no. El camp es va fer abans de la patacada d’abril, abans d’aquest gir al centre onvan sortint de la clandestinitat els marianistesi els zombis aznaristes tornen a dedicar-se a l’únic que realment saben fer bé: donar-li la culpa a Mariano Rajoy. 

Els taronges i Albert Rivera semblen lluny de l’anhelat ‘sorpasso’, sigui en vots, sigui en places simbòliques. Tot i que el volum d’indecisos que l’enquesta sembla detectar entre els electors conservadors, a més d’explicar part de l’augment de les diferències entre el vot de dretes i esquerres respecte als resultats del 28-A, deixa oberta la porta a qualsevol resultat. El CIS torna a augurar que no n’hi haurà per a tant, amb el globus deVox. Però també que, per retenir una part del poder autonòmic i municipal que conserven i conquerir el que ambicionen, taronges i blaus s’hauran d’entendre ambSantiago Abascal. Titllar-lo ara d’ultradreta no serà un problema. Quid pro quo. Ell abans també els anomenava «dreteta covard» i «penell taronja». Són coses que es diuen en la passió del moment.