Noves eleccions

Segona volta, segona transició

Si Iceta és el pròxim president del Senat, serà una bona palanca per al reformisme institucional. Si no, en l'intent socialista s'hauran aplanat nous camins

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48065742 iceta190508144351

zentauroepp48065742 iceta190508144351 / ALBERT BERTRAN

En realitat la campanya no ha acabat. Sent eleccions diferents, un té la sensació que les del 28-A i, ara, les municipals, autonòmiques i europees són un mateix procés. El 26-M és una projecció d’aquelles, amb les llums una mica més llargues en el socialisme i curtes, d’espant, o apagades, a les dretes, tret de Ciutadans, que segueix al seu laberint d’agitació.

Avui escric contaminat. Primer, pels resultats acabats de conèixer de l’enquesta del CISenquesta del CIS; segon, per la polèmica desencadenada després de la proposta de Miquel Iceta per presidir el SenatMiquel IcetaSenat.

Els experts afirmen que l’enquesta del CIS està contaminada pel moment en què es va realitzar el treball de camp. És possible, però és difícil trobar, avui, un camp no contaminat, si no minat, peltemps etern electoral.

Diuen que el PSOE puja a les ciutats més importants i en bona part de les comunitats autònomes, i que toca replegament de les dretes. Ja ho veurem, però si es confirmen els pronòstics, el mapa resultant pot constituir-se en un espai polític propici per iniciar, potser, una segona transició.

L’Espanya de les ciutats: Madrid, Barcelona, València, Sevilla..., en mans de majories estables, que representin el seu pluralisme, són un vector important per a això. El govern compartit en moltes comunitats, sobretot a Madrid, si perd la dreta més intolerant, la veu de la consciència centralista, també.

En aquesta clau entenc la proposta de Miquel Iceta per presidir el Senat, la cambra de representació territorial, promesa constitucional no complerta mai. No només és un nomenament simbòlic, que ho és; tindrà majoria absoluta, situació immillorable per anar construint un futur més fresc, dialogant, sense l’amenaça ja d’una extrema dreta neofranquista i una dreta filibustera. Soc optimista, es tracta de transitar cap endavant, no una regressió, conjurada, a l’Espanya més grisa i carpetovetònica.

Notícies relacionades

Si Iceta és el pròxim president del Senat, serà una bona palanca per alreformisme institucional. Si no, en l’intent socialista s’hauran aplanat nous camins per a un recolzament més gran a les teories més dialogants, allunyades de la crispació i de les intransigències.

Els resultats previstos per a les europees no són menys rellevants. La crisi del 'brexit' i l’amenaça de la ultradreta a la UE dibuixen un escenari constituent, també resistent, davant els enemics de la unió política europea. Una aliança progressista a Brussel·les és la millor via per a una Europa social que pressioni i dinamitzi en el mateix sentit a aquells estats membres que, governats per europeistes i progressistes, siguin capaços de liderar una Europea renascuda. No és possible un nou Schuman, és irrepetible, però els ciutadans sí poden, amb la força de la seva participació, apoderar les forces que facin d’Europa un lloc millor per viure on els lliberticides i la insolidaritat no tinguin cabuda.