Sí, se sent

Resulta que el silenci era al final, després de la campanya. ¿El sentiu?L’únic que no deixa sentir-lo és Albert Rivera, a qui li dius bon dia i et respon amb el 155. Rivera es va oblidar de quan repetia que no existien les esquerres i les dretes i quan predicava sobre el centre: li va posar un cordó sanitari al PSOE, es va fer la foto sense miraments amb Vox i lluita pel centre deJosé María Aznarcom a patró de la dreta, agitant la polarització. Per això promet una oposició de veritat, com només pot prometre-la qui es va abraçar molt fort a Pedro Sánchez, i trenca el silenci que els altres guarden tot i que estigui per començar una campanya nova.

Qui ho havia de dir, que iniciaria una altra carrera cap a les urnes amb aquesta desgana, però així han deixat les coses les urnes, amb Vox al seu lloc i el PP silent, digerint el 'xoc' i preguntant-se per les vides que tindrà el seu nou líder, si és que en té més d’una; amb el PSOE fent perquè passin les hores i Unides Podem demanant discreció i silenci. Discreció i silenci, el partit que volia fulminar els reservats dels restaurants i retransmetre les reunions en directe. ¿Reconeixeria aquell Pablo Iglesias aquest Iglesias? ¿Es reconeixeria algun? “La discreció no és incompatible amb la transparència”, va arribar a dirIrene Montero. En la política en la qual amb prou feines quedaven novetats per veure, encara teníem pendent aquest exotisme: una enganxada de cartells enmig del recolliment general, trencat només per Rivera perquè ningú oblidi Catalunya.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Al final de la campanya, llavors, s’acabava la crispació, o almenys es relaxava, i els quatre grans partits eren capaços de veure’s i de parlar; que és el mínim, diran, però no deixa de ser substantiu, perquè els desemmascara i demostra que alguns van rebaixar el nivell a canvi d’uns quants milers de vots. O ni això. “No hi va haver desqualificacions personals”, sostéPablo Casado amb el mateix aplom amb què deia traïdor i traïdor a Sánchezi aplaudia qui l’acusava de compartir taula amb pederastes i assassins. Girem full, que tot era mentida.

Velles factures

Ara Sánchez els convoca -ni tan sols té el detall de citar-los al Congrés- i s’ofereixen a acords d’Estat, perquè tots vegin la seva talla i, de passada, ningú deixi de parlar de Sánchez sense necessitat que Sánchez comparegui.Aquesta estratègia la vam veure abans, aSantiago Abascal sense anar més lluny: no fa falta dir perquè diguin de tu.La ronda de dos dies al Palau de la Moncloa ha acabat dividint la dreta més del que ho va intentar el PSOE amb els debats de la tele i ha ofert la imatge d’un Iglesias breu i apocat. Sánchez, que mai oblida, sembla estar cobrant-se les velles factures de cop. Però, en fi, almenys parlen, que ja és alguna cosa després de l’escalada de crispació que va amenaçar de fer tornar l’aire irrespirable. Parlen, tot i que amaguin la veritat del que s’expliquen. Guardaran els seus secrets fins que les urnes parlin de nou. I mentrestant doncs serà que sí, que se sentia un silenci estrany i aclaparador.