I, a sobre, el Messi de l'Argentina

S’ha acabat el somni d’aquesta ‘copa linda’ i desitjada. S’ha acabat el somni de milions i milions de seguidors blaugrana. S’ha acabat la possibilitat d’aconseguir el triplet que estava, sí, a les mans, en tres partits i un, sí, sí, un d’aquests, començava amb un rotund 0-3 al marcador d’un dels estadis, cert, senyor Klopp, en un dels grans temples del futbol mundial. S’ha acabat la possibilitat de demostrar al món que aquest és l’equip contundent i de moda del futbol europeu, el gran favorit, van dir tots els que saben de futbol, per conquistar la Champions d’aquest any, entre altres raons, perquè va anar a Liverpool sense haver perdut ¡ni un sol partit! en aquesta Champions.

I estaven avisats, ja havia passat. A Roma, en una altra gran ciutat, ni tan sols tan futbolera, tan passional com la dels Beatles. I, tot i això, malgrat estar avisats, van tornar a provocar les rialles de mig món (el quart gol és còmic) i de tots els que creien que un Liverpool sense la seva estrella, sense el seu millor golejador, sense el fabulós Salah, podia donar-li la volta a l’eliminatòria.

I no van caminar sols

¿Per què no podia passar això?, perquè el Barça tenia Leo Messi, no només un resultat rotund. Però, el gol final d’aquesta semifinal és, sens dubte, una de les grans justícies del futbol, un esport que sol ser molt injust i no sol premiar sempre el que millor juga, el que més ho intenta, el que més ho vol. Aquest 4-3 fa justícia al que va passar en els més de 180 minuts que es va jugar, al màxim, amb enorme passió, amb futbol trepidant en un i altre bàndol.

Com diu el ‘You'll never walk alone’, que posa la pell de gallina a qualsevol aficionat al futbol, mai van caminar sols. Com deia la samarreta que lluïa Salah a la grada “no desisteixis, no abandonis”. Com corejava tot l’estadi “continua caminant a través del vent, continua caminant a través de la pluja [...] perquè, al final de la tempesta, hi ha un cel daurat i una dolça melodia”. Tota aquesta força del temple vermell va estar plasmada sobre la gespa des del minut u, ja que, als 52 segons, ja va poder marcar Henderson i, als sis minuts, ja guanyava el Liverpool.

El pitjor Messi de tots

Notícies relacionades

Infern vermell a Anfield

Lliçó de futbol del Liverpool

És veritat que el Barça va tenir les seves oportunitats per marcar, 10 anys després, ¡just 10 anys després!, l’‘iniestazo’ que necessitava, de nou, a Anglaterra. Va ser a les botes d’un munt dels seus jugadors, més en el primer temps, que va acabar amb una gran parada d’Alisson a rematada d’Alba o, fins i tot, en una rematada a boca de canó de Messi, en el minut 67, que va ser rebutjat, tapant el seu pal esquerre, per la meta vermella. És veritat que el Barça va arribar a lamentar el ‘no gol’ de Dembélé en els últims minuts del partit del Camp Nou.

Però no és menys cert que el Liverpool s’ho va merèixer, i molt. I no és menys cert que ahir a la nit vam veure, lamentablement i tristament, el Messi de l’Argentina. Alguna vegada havia de passar i ha passat la nit en què ja acariciava aquesta ‘copa linda’ i desitjada.