LA CLAU

Joc de togues

La fúria processal de Puigdemont i Casado els allunya de la política

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48036533 madrid 06 05 2019   rueda de prensa de pablo casado  partido190506164440

zentauroepp48036533 madrid 06 05 2019 rueda de prensa de pablo casado partido190506164440 / JOSE LUIS ROCA

La impugnació promoguda pel PP i Ciutadans contra la candidatura europea de Carles Puigdemont deambula pels tribunals com una bola de billar. I ho ha fet de manera molt poc intel·ligible per al conjunt de la ciutadania, a qui els polítics sembla que els vulguin prendre el pèl oferint-los, d’un costat i de l’altre, victòries pírriques partint d’una mena de filibusterisme judicial bastant irresponsable. El mateix Puigdemont, acompanyat en aquests combats per Gonzalo Boye i Josep Costa, ha fet de l’audàcia processal la seva principal font d’energia política des que va decidir no acudir a les citacions de l’Audiència Nacional. Populars taronges intenten sempre que poden emparar als jutjats el que serien legitimes propostes polítiques però que no aconsegueixen prou recolzament electoral. El desgast que provoquen aquestes accions en un o altre sentit en la confiança dels ciutadans en les institucions no és menor. Sovint, fa l’efecte que busquen la instància que els pot resultar més propícia a les seves posicions o que simplement inicien un tràmit per desgastar els seus adversaris. Els tribunals esquiven com poden aquests envits, fins i tot vorejant els límits, com va passar en la resolució del Tribunal Suprem de diumenge en què es declarava “no competent” en un assumpte del qual es pronunciava sobre el fons. No entro en la pertinència de tot això sinó, simplement, en la seva inintel·ligibilitat.

La fúria processal pot tractar de justiticar-se en el cas de Puigdemont perquè és la destinació de tot investigat. Però amb això condemna els seus incondicionals a viure en un Dragon khan en el qual comencen a tenir la sensació que no els porta enlloc. El PP i Ciutadans, per la seva banda, tanquen una vegada i una altra les portes perquè aquest assumpte retorni al camí polític, no només per l’embolic judicial que és cada vegada més gran, sinó perquè empenyen els seus electors a la dinàmica de l’escarment abans que a la de la justícia. I això també té un cost a nivell internacional que el ministre d’Exteriors de torn ha d’arreglar fent lobby