Islamisme guai

Llegeixo en un article que vol desmuntar tòpics sobre la dona musulmana que no és veritat que l’islam sigui masclista, ni que dins d’aquesta religió els homes tinguin grans privilegis. Resulta increïble veure com els discursos fonamentalistes han aconseguit penetrar en les consciències de tanta gent, fins i tot en les d’aquells que no són musulmans i que, per lluitar contra el racisme, caiguin en la trampa de negar el masclisme que hem patit al llarg dels segles. De debò que no hi ha cap altra manera de combatre els discursos d’odi que explicant falsedats sobre la religió de Mahoma, tirant terra damunt la lluita de les feministes laiques?

No sé si aquesta actitud es deu al desconeixement o al complex de culpa que els islamistes han sabut explotar de manera tan eficaç. Sense comprendre el context global de l’islam i les estratègies que han seguit les seves branques més reaccionàries per impedir l’avenç de les dones no es pot veure fins a quin punt és perniciós publicar opinions d’aquest tipus i prendre-les per normals o fins i tot representatives. Per no ser racistes diem que és un tòpic que els musulmans pugin tenir quatre dones quan és una cosa continguda en els seus textos fundacionals i és llei en la majoria de països musulmans. Per no ser racistes diem que són les dones blanques occidentals les que han inventat el masclisme de l’islam. Doncs sí que són poderoses i perverses, les dones blanques occidentals.

Al magnífic llibre “Un siglo de movilización social en Marruecos” editat per Laura Feliu, Josep Lluís Mateo Dieste y Ferran Izquierdo hi ha un capítol dedicat a les manifestacions que es van produir al Marroc l’any 2000 en contra d’un pla de desenvolupament de la dona que volia portar a terme el govern després d’haver ratificat els acords de la Conferència Mundial sobre les Dones a Pequín el 1995. Els diferents partits islamistes es van organitzar i oposar amb bel·ligerància a les mesures que es volien aplicar dins i fora de l’àmbit de la família.

Notícies relacionades

Dones i l'Islam: 10 veus contra les violències, els estereotips i la islamofòbia

Testosterona antiprocés

La reacció va ser ferotge i es va articular en la defensa d’un essencialisme religiós segons el qual homes i dones no són iguals sinó complementaris. Els detractors del pla rebutjaven la “ideologia de gènere” per considerar-la un perill per a la societat marroquina i afirmaven que el pla anava en contra de la seva identitat musulmana. Els discursos de llavors, clarament reaccionaris i antifeministes, atribuïen a un suposat procés de colonització occidental els canvis proposats per millorar la vida de les dones i són calcats als que fan moltes musulmanes a casa nostra, amb la diferència que aquí no només no tenen problemes per accedir a les institucions sinó que aquestes les conviden a formar-ne part.

El que resulta més sorprenent, trist i decebedor, és que sigui una certa esquerra la que s’empassi, sense que se li ennueguin, les idees més reaccionaris que ens han perseguit fins aquí.