Anar al contingut

Dues mirades

Sense pudor a Mauthausen

Antonio Sanchez

Sense pudor a Mauthausen

Emma Riverola

Només una ignorància superlativa, una banalització insuportable o un fanatisme inquietant pot portar a barrejar l'horror de l'extermini amb la reivindicació independentista

No va poder evitar-ho, en un acte a Mauthausen de record a les víctimes del camp d’extermini, davant de la ministra de Justícia, l’independentisme institucional va parlar per boca de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat i, és clar, va parlar del seu tema, dels “presos polítics” catalans.

Només una ignorància superlativa, una banalització insuportable o un fanatisme inquietant pot portar a barrejar l’horror de l’extermini amb la reivindicació independentista. Bé, queda una motivació més. Potser pitjor. Que aquesta campanya de propaganda permanent en la qual està instal·lat ja no conegui cap tipus de mesura o de pudor. No hi ha causa justa de la humanitat a la qual no pretengui afegir-se, no hi ha relació d’ignomínies a què no provi d’afegir el seu victimisme.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Èbria dels seus laments, inconscient de tots els seus errors, aquesta superba elit independentista de mil càrrecs continua regirant-se contra una “repressió” que sembla haver caigut del cel (espanyol, per descomptat). Que els seus líders trenquessin la llei –la llei d’un estat democràtic–, no sembla importar. Una presó preventiva i unes acusacions més que qüestionables no els converteix en innocents. Són polítics que van abusar del seu poder i que van trencar la convivència de la societat que havien de protegir. Però la veritat no trenca el relat. Continua sense fer-ho. Allà hi ha Roger Torrent, Gabriel Rufián i Ernest Maragall defensant la vergonya de Mauthausen.