Dues mirades
Deures a esquerra i dreta
Amb l'independentisme es pot i s'ha de parlar i pactar. Però, sobretot, el que cal oferir als ciutadans és una proposta sòlida, viable i atractiva per continuar a Espanya
abertran47839899 pla general d un moment de la videoconfer ncia del cap de ll190421145621 /
Quan acabem de comptar-nos i recomptar-nos a les urnes, hauria d’arribar el moment d’abordar amb profunditat els dos grans reptes ideològics a què s’enfronta Espanya: l’independentisme català i la puixança de la ultradreta.
L’independentisme es va autolesionar greument la tardor del 17. Des d’aleshores, el discurs es va esfilagarsar i la unitat es va trencar. Però la realitat és tossuda: hi ha dos milions de catalans que ja no contemplen Espanya com el seu país. Abordar aquest sentiment des del simple menyspreu i la contenció, no només el consolida, sinó que esquerda cada vegada més la convivència a Catalunya. Amb l’independentisme es pot i s’ha de parlar i pactar. Però, sobretot, el que cal oferir als ciutadans és una proposta sòlida, viable i atractiva per continuar a Espanya. Si hi ha una cosa que els independentistes han comprovat dolorosament és que les dreceres fora de la llei no funcionen, però només la llei no serveix. L’esquerra té el deure de desenvolupar i proposar aquest plantejament de país. Per començar, pot revisar el seu compromís amb el federalisme.
Vox ha aconseguit 24 escons al Congrés. El nombre va sonar a alleujament després d’uns presagis més ombrívols, però n’hi ha prou amb observar Europa per saber que la ultradreta ha arribat per quedar-se. Lluny de joguinejar amb ella, la dreta té l’obligació de desenvolupar un discurs responsable que serveixi de tallafoc democràtic.
