Al comptat
'Joc de trons' en la Cambra de Comerç
La participació del moviment independentista ha introduït el suspens i el nerviosisme en el procés electoral
llotja2
Mai abans la renovació a les 13 cambres de comerç catalanes i, en concret, a la de Barcelona, la més gran, havia suscitat tant interès. En els últims dies s’han produït pressions, denúncies, rumors i, fins i tot, el 'hackeig' del web d’alguna candidatura. La politització que ho impregna tot també s’ha colat en aquest procés en el qual es lluita pel ‘tron’ (la Cambra de Comerç) des del qual es poden governar ‘els set regnes’ que conformen una àrea d’influència que suposa una bona part del PIB català.
Les eleccions, que van començar aquest dijous i duraran fins dimecres que ve (els sis primers dies, per alvot remot electrònic, i l’últim, per al presencial), s’afronten amb nerviosisme per la participació de candidats impulsats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)ssemblea Nacional CatalanaANC sota el lema ‘Cambres, eines de país’, cosa que també passa a la Cambra de Terrassa.
El més habitual és presentar 40 candidats a d’altres tantes vocalies amb un o una presidenciable a la Cambra de Barcelona. És el que ha fet el financer Carles Tusquets, avalat per grans empreses; els empresaris Enric Crous i José María Torres, avalats pel ‘lobby’ Femcat i la patronal Pimec, i l’advocat Ramon MasiàRamon Masià, coneixedor de les tortuositats d’aquesta institució després d’haver treballat amb Antoni Negre i Miquel Valls, president des del 2002, amb el qual va trencar relacions i la mà allargada del qual alguns veuen en tot aquest procés. El ‘lobby’ de directives i dones '50a50'50a50 duen a terme una estratègia similar a la dels empresaris secessionistes, però, en aquest cas, en defensa de la paritat de gènere.
El moviment independentista, amb la seva gran capacitat de mobilització, persegueix la mateixa estratègia assolida a través d’Intersindical-CSC, que de força minúscula s’ha convertit en rellevant en el sector públic català. Es tracta d’assaltar o almenys provocar un terratrèmol en l’‘establishment’. El vot electrònic, impulsat per la Generalitat i amb un sistema (certificat digital sense doble autentificació) que ha sigut impugnat per algun candidat (Masià) i, fins i tot, qüestionat pel Govern central, ho facilita, amb un cens de més de 400.000 empreses i autònoms, tot i que moltes ho desconeguin.
Però amb els 40 vocals en lliça no n’hi ha prou. El ple té 60 membres; 14 d’ells estan reservats a empreses que realitzen una aportació de 75.000 euros. El seu vot és decisiu, igual com el dels sis representants en nom de les patronals Pimec i Foment, que s’elegeixen al juny i ara per ara no han comunicat una llista conjunta.
El 'factor ANC', un element estrany, ha introduït suspens, igual com les possibles aliances que s’hagin de travar després de les eleccions. Les urnes decideixen, però, atès el sistema de funcionament de la institució, el ‘tron’ pot ser que ja tingui amo.
