Setmana sense soroll, ¿de debò?

Milan Kundera opina que “la transformació de la música en soroll és un procés planetari, mitjançant el qual la humanitat entra en la fase històrica de la lletjor total”. Ja sabem que l’escriptor txec no és precisament l’alegria personificada, però una mica de raó no li falta. El soroll camina lliurement en les nostres vides sense remei i ens està enlletgint. A la discoteca, a la ràdio, a l’ascensor, i al carrer tot el dia.

La Generalitat va celebrar la passada setmana ‘La setmana sense soroll’, però gairebé ningú ho ha sentit, hi ha tant soroll de fons... Els experts indiquen que el 88% dels barcelonins estem exposats a nivells sonors insuportables. Als carrers de l’Eixample s’arribaamb facilitat als 70 decibels, quan la UE recomana no passar de 55. Algú pensarà que almenys els interiors d’illa es converteixen en un paradís sonor, però tampoc, la proliferació d’hotels i restaurants amb terrasses als patis, han acabat amb la calma i el repòs per als veïns, –visca el turisme, que ens beneficia a tots–. I si et toca pati d’escola, encara pitjor.

Notícies relacionades

El soroll del trànsit causa més malalties a Barcelona que la contaminació

Naturgy: no tots els fons són iguals

Pots tancar els ulls i la boca, tapar-te el nas, però resulta impossible deixar de sentir. Sempre sona alguna cosa de fons, tot i que sigui el batec del teu propi cor, com va descobrir el músic John Cage el 1951, buscant en una cambra anecoica el silenci absolut. Impressionat, va compondre la seva cèlebre obra 4’33”, és a dir; 4 minuts i 33 segons de silenci, o més ben dit d’infinitesimals sorolls impossibles d’apaivagar.

Partint de la certesa que sentirem constantment alguna cosa, des del naixement fins a la mort, es tracta d’aconseguir un equilibri entre delectar-te amb el que és agradable –la música–, escoltar el que és convenient i minimitzar la resta: soroll, sarau i estrèpit. El principal causant de la contaminació acústica és avui el transport, i aquí s’obre una esperança, ben aviat serà tot elèctric. Sense contaminació ni soroll, passejar per la ciutat ja no serà el mateix i potser tornem al camí d’una humanitat més bonica.