L'evolució dels electorats

S’estén la tesi que els comicis del 26-M es conformen com una segona volta de les generals. No serà aquest humil articulista qui discuteixi una teoria tan atractiva.  Als mitjans ens agrada parlar de política utilitzant el llenguatge hiperbòlic de les gestes esportives. Ven més l’èpica atlètica que la política, i al final hi ha guanyadors i perdedors. A més, sembla indubtable que al maig es resoldrà el segon assalt de les primàries a la dreta. El Partit Popular necessita recuperar distància sobre Ciutadans i els taronges no poden permetre’s quedar dues vegades seguides a les portes de ‘sorpasso’, sigui en vots o sigui en places de pes. Per la seva part, Vox necessita superar les expectatives si vol mantenir creïble la seva opa sobre la “dreteta covarda”. A l’esquerra veurem si el PSOE augmenta la seva zona de confort davant Podem o els morats rendibilitzen continuar llançant el dubte taronja sobre els socialistes.

Tot això és veritat. Però també que es tracta de municipals i autonòmiques i les agendes locals exerceixen una influència que sol infravalorar-se des de la perspectiva estatal. A més, els electorats evolucionen. No es queden congelats mirant cap enrere com, amb freqüència, passa amb els seus polítics. Voten mirant cap endavant. Pot ser que emetin més un judici sobre allò que els partits planegin fer que sobre el que van votar a l’abril.

El PP torna al centre després d’haver après, una altra vegada, que des dels extrems només perd eleccions. Veurem quina credibilitat concedeix el seu electorat a la contrició de Pablo Casado. No sembla la millor manera de començar culpar Mariano Rajoy d’uns resultats que són culpa seva i de l’aznarisme. També comprovarem si la política s’ha tornat tan líquida com diuen i partits lleugers com Ciutadans o Vox, sense gairebé organització o estructura territorial, poden assaltar el poder d’una organització tan territorial i tan jurisdiccional com la popular.   

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Al PSOE se’ls veu convençuts que el seu problema és evitar que Podem entri al Govern. A Podem se’ls veu segurs que el seu problema passa per assegurar la seva entrada a l’Executiu. Tots dos podrien estar cometent el clàssic error de confondre els seus electorats amb aficions futboleres. El mandat de les urnes ha marcat una clara direcció. Morats i socialistes haurien d’escollir bé els senyals a emetre fins a les municipals. Sempre que es barallen, tots dos perden i quan demostren que poden entendre’s, guanyen. Ja els han votat l’abril amb la promesa de convertir els seus programes en polítiques de govern. Demanar-los als seus votants que ho facin una altra vegada, mentre els seus gestos i paraules només produeixen desconcert, suposa un risc excessiu.

No va ser la por de Vox el que va mobilitzar l’electorat progressista. Va serl’embafament pel discurs excloent de colpistes i constitucionalistes, patriotes i traïdors o bons i dolents. Moure de nou les fronteres per posar-ne uns i fer fora d’altres no arregla el problema, només el desplaça.