ELS RESULTATS DEL 28-A

La segona bufetada ha sigut la de Podem

La sortida de la crisi ha desautoritzat el discurs catastrofista sobre la democràcia espanyola

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47943475 unidas podemos   together we can  candidate pablo iglesias r190428233945

zentauroepp47943475 unidas podemos together we can candidate pablo iglesias r190428233945 / RAFAEL MARCHANTE

Dilluns passat, en un primer balanç d’urgència, vaig destacar que el gran augment de la participació (fins al 77% a Catalunya i el 75% a Espanya) havia servit per derrotar el maximalisme exclusivista, els que fanfarronejaven de tenir tota la raó i predicaven solucions exprés. La bufetada descomunal va ser la del PP neoaznarista que ha perdut la meitat del seu percentatge de vots (del 33% al 16,7%) i ha baixat de 137 a 66 diputats. Una caiguda del 50% dels escons. Convertir en prioritat un altre 155 i en urgència nacional expulsar Pedro Sánchez de la Moncloa s’ha estavellat contra una Espanya plural que reconeix la complexitat dels seus conflictes.

Però la segona bufetada ha sigut la podemista. Ha baixat de 71 diputats de Podem i confluències el 2016 a 42. Conserva, així, només una mica més de la meitat, el 59%, dels escons del 2016, tot i que la pèrdua és menor (en queden 42 dels 57 de llavors, el 73%) si excloem els diputats obtinguts el 2016 a Galícia i València per les crisis posteriors amb les Marees i Compromís. Siguin 29 o 15 els escons perduts (de menys, són 29), el projecte de Pablo Iglesias ha sigut el més sacsejat després del de Pablo Casado i José María Aznar.

¿Per què? El 2016 Podem ja es va estavellar en el seu intent de 'sorpasso' al PSOE (que molts gurus donaven per fet) al fracassar l’aliança amb l’antiga IU (la candidatura unida de tots dos va perdre més d’un milió de vots) i es va quedar en 71 diputats davant els 85 del PSOE. Ara la derrota per l’hegemonia de l’esquerra és més severa. El PSOE puja a 121 escons i ells baixen a 42. Abans es va dir que Podem pagava el fet d’haver votat contra la investidura de Sánchez, però ara ha sigut castigat encara més després del pacte dels últims mesos. Les causes són més profundes.

La primera és que el discurs catastrofista (la democràcia espanyola és una ruïna) ha perdut molta força perquè Espanya ha sortit de la crisi i es creen uns 400.000 llocs de treball anuals. Hi ha molta desigualtat i molta ocupació temporal (no tot fruit de la crisi), però sempre és millor una ocupació temporal a l’atur perquè augmenta el consum de les famílies. Per això, l’Iglesias del 2016, que exigia acabar amb el nefast règim del 78, ara en els debats de TV, en els quals va ser el més encertat, no va deixar de recórrer a la Constitució del 78 com a font de l’autoritat moral.

Pèrdua de credibilitat

Notícies relacionades

L’altra raó és que els canvis de discurs, les baralles internes (en particular amb Íñigo Errejón) i l’adquisició d’hàbits de classe mitjana (el famós xalet) han fet perdre a Iglesias  credibilitat. Totes les enquestes l’assenyalen (juntament amb Casado) com el líder menys valorat. I dues bones nits a la televisió no són suficients. L’electorat no s’ha cregut que el millor per garantir un Govern del PSOE realment progressista sigui votar Podem.

I hi ha una tercera causa. Ni la radical rectificació d’Alexis Tsipras  a Grècia (amb bons resultats) ni el que ara passa a Veneçuela avalen –sinó tot el contrari– les receptes d’Iglesias sobre el capitalisme. Caracas té poc 'sex appeal'.   

Temes:

Podem