Messi, la llegenda continua

El torrent d’elogis per a Leo Messi no per habitual ha de deixar de ser ressenyat. L’última gesta de l’estrella argentina del FC Barcelona ha despertat una rendida admiració a tot el món futbolístic –de companys, rivals, mitjans de comunicació i aficionats– perquè el mag blaugrana continua guardant un nou conill en el seu inacabable barret de copa. Davant del Liverpool, va ser l’artífex de deixar l’equip a les portes de la final de Madrid amb el que és el seu gol número 600 amb la samarreta del Barça des que va sumar el primer al Camp Nou davant de l’Albacete l’1 de maig del 2005. Un Messi gairebé adolescent ensenyava la seva prodigiosa poteta esquerra a l’equip que liderava Ronaldinho. Dimecres va arribar a les sis centenes amb un gol superb: un llançament des de 29 metres que va ser un prodigi d’execució. Probablement, un dels millors xuts de falta de la seva carrera, per no dir el millor.

La maduresa d’un jugador de 31 anys, en qui no s’entreveu el declivi esportiu, va unida al pes afegit que ha guanyat com a capità de l’equip. Aquesta temporada va heretar el braçalet d’Andrés Iniesta i Messi, que sempre ha exercit de líder silenciós, ara també ho és com a portaveu davant de l’opinió pública. Així es pot interpretar les seves paraules d’inici de curs quan va marcar el repte decidit de recuperar la Champions. I també en la celebrada nit de dimecres, sense anar més lluny, quan després de la seva exhibició va demanar al públic del Camp Nou que cessi en els seus xiulets a Coutinho en benefici de l’equip.