Dues mirades

Alienats

La Junta Electoral Central, amb uns arguments més que discutibles al prohibir a Puigdemont, Ponsatí i Comín presentar-se a les europees, es converteix en l'instrument d'una dreta que només atén la crispació

1
Es llegeix en minuts

3bf13a9f-bff7-4e86-8795-f50445b537f5-hd-web / periodico

El dia va començar negre per a Puigdemont. Tot i que els resultats electorals de JxCat no havien complert els pronòstics més malastrucs, ERC acabava de consolidar-se com a força hegemònica de l’independentisme. En plena ressaca electoral, el Consell per la República no va tenir una altra idea que anunciar en un tuit: “Després de setmanes de treball intens, a partir d’avui us anirem explicant moltes novetats. Per començar, posem en marxa els segells de la república catalana. ¡Omplim Europa de llibertat i democràcia!”. El missatge anava acompanyat d’un vídeo en el qual Puigdemont mostrava un simple segell personalitzat. El tuit no podia ser més badoc i decebedor per a tants independentistes. Ni tan sols Puigdemont va compartir aquesta publicació extemporània. I, després, arriba la Junta Electoral (JEC) i prohibeix a Puigdemont, Ponsatí i Comín presentar-se a les eleccions europees. La institució havia actuat a petició del PP i Cs, com no podia ser de cap altra manera.

De nou, la dreta. De nou, alimentant el motor de Puigdemont i el seu relat de víctima de la repressió de l’Estat espanyol. La JEC, amb uns arguments més que discutibles, es converteix en l’instrument d’una dreta que només atén la crispació. És evident que la figura de Puigdemont s’esllangueix. Però ells busquen que el seu allunyament es converteixi en una ridícula alienació. I potser ho estan aconseguint. El problema és que amb l’expresident també són molts els catalans que s’alienen.