Dos camins davant de Sánchez

Distanciem-nos, tot i que sigui només una mica, de les anècdotes i dels detalls. Les eleccions de diumenge les va guanyar, rotundament, Pedro Sánchez. Ell serà el nou president. El líder del PSOE ja ocupa la Moncloa, però no és el mateix fer-ho amb 85 diputats i gràcies a una moció de censura que amb 123 i per voluntat d’una gran majoria d’electors.

Ara s’obren davant de Sánchez dos camins, una bifurcació, que condueixen a dos llocs molt diferents. Pot agafar el camí de l’esquerra i forjar una aliança amb Podem. O pot elegir el de la dreta, cosa que suposa recolzar-se en Ciutadans. El segon camí és el que anhela, i a favor seu exercirà tota la pressió de la qual és capaç, el món de les grans empreses i de les finances, així com els aparells de l’Estat.

Però el pacte amb Ciutadans no és de cap manera el que volen els electors del PSOE, que van acudir en massa a les urnes precisament per barrar el pas a la dreta ultraespanyolista, que avui es presenta amb tres etiquetatges: blau, taronja i verd. Així ho cridaven a Sánchez els seus fidels la nit de les eleccions: "¡Amb Rivera, no!".

Catalunya, per la seva banda, va votar els independentistes i l’esquerra. A la Inquisició dretana li va concedir només 7 dels 48 diputats en joc. Els que van apostar pelPSC ho van fer per ajudar a aixecar un gran dic contra la dreta furiosa, però també perquè rebutgen la humiliació de Catalunya en què somia el trio de la dreta.

Notícies relacionades

L'Executiu: "Volem governar en solitari, però no descartem res"

ERC en el paper de Convergència

Alsindependentistes els van votar per dignitat nacional i democràtica, i perquè molts catalans són conscients que l’independentisme no pot flaquejar en aquests moments. Entre les dues grans ofertes de què disposaven, ERC i Junts per Catalunya van preferir la primera, és a dir, la que ha defensat una estratègia més realista i clara.

Per abordar la reclamació independentista, espanyols i catalans van assenyalar diumenge els que, des d’un costat i l’altre, consideren que millor poden contribuir a una possible solució. Que són els més adequats per explorar el camí estret i pedregós d’un acord, camí que, certament, no passa per Ciutadans.