Editorial

Hores crucials a Veneçuela

Els últims esdeveniments deixen molt poc marge per esperar una resolució pacífica i ordenada de la crisi

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47960554 an opposition demonstrator gestures in front of a burning bu190430193348

zentauroepp47960554 an opposition demonstrator gestures in front of a burning bu190430193348 / UESLEI MARCELINO

Entre l’aldarull civicomilitar de resultat incert i el cop d’Estat resolutiu, els esdeveniments que se succeeixen a Veneçuela anuncien la imminència del final de l’experiment bolivarià o un enduriment del règim, assetjat per la pressió internacional i pels seus propis errors. L’alliberament per militars del líder opositor Leopoldo López, en arrest domiciliari; l’aparició del president encarregat, Juan Guaidó, anunciant des de la base de La Carlota, envoltat d’uniformats, que «el moment és ara»; els enfrontaments als carrers i la posterior sol·licitud d’asil de López en l’ambaixada de Xile dibuixen un escenari de confrontació que deixa molt poc marge per esperar una resolució pacífica i ordenada de la crisi en una societat crispada fins al paroxisme.

El més sorprenent del cas veneçolà és la tardança a evolucionar la situació fins a l’enfrontament definitiu des que Guaidó es va proclamar president amb la benedicció dels Estats Units. Una circumstància que indueix a pensar que ni la debilitat del règim és la que s’ha esmentat amb freqüència, recolzat en la mobilització d’un nucli irreductible de fidels, ni l’oposició ha comptat fins ara amb els vímets necessaris per precipitar els esdeveniments. Dues raons suficients per témer que el postmadurisme, en cas que arribi, potser ho sigui tot menys un trànsit sense greus trencaments des del desastre social present a una serena reparació de danys en el futur.