Perd Aznar

Diumenge a la nit, Mariano Rajoy es devia fumar un puro dels que fan època. Assegut al sofà devia veure amb la mateixa parsimònia la derrota del Reial Madrid i la del seu partit, el PP. La seva connatural mesura devia impedir deixar anar un rialla de les bones i possiblement es va limitar a aquest mig somriure que tant van comentar els seus detractors. Rajoy és, en paraules d’un veterà fundador del PP, un assassí "homeopàtic", lògicament en sentit figurat. Sempre s’ha deslliurat dels seus adversaris sense operacions sagnants, però molt pocs li han tornat el cop, potser Pedro Sánchez ha sigut l’única excepció. Però diumenge es va cobrar diverses peces d’alt valor. La principal, José María Aznar, pare espiritual de Santiago Abascal i de Vox, a qui ha prestat el seu principal estrateg. La matraca electoral d’Abascal, la "dreta covarda" no deixa de ser una versió 3.0 d’aquell "maricomplejines"que van llançar els portaveus d’Aznar quan va voler carregar-se Rajoy al congrés del PP de València. L’experiment d’escindir l’extrema dreta del PP ha sigut un molt mal negoci. Ha obligatPablo Casado a virar el seu discurs, però en la maniobra gairebé descarrila. De manera que Rajoy ha vist caure també el seu successor al capdavant del partit, deixeble de l’Aznar mateix i botxí del seu llegat que hauria d’haver conservat Soraya Sáenz de Santamaría. Una nit molt moguda a l’habitació dels fantasmes de Rajoy.

El que ningú va recordar diumenge a la nit –paradoxes de l’acceleració de la informació– va ser la trama Gürtel, aquest cinturó de la corrupció que ha anat asfixiant el PP fins a deixar-lo als peus d’Albert Rivera que es disposa a executar-lo en les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. Un parell de cops més com el de Garrido a Madrid, i Casado serà més perdedor cada dia que passi fins al 26 de maig. La dreta torna als seus orígens: Força Nova i Unió del Centre Democràtic, el logo del qual també era verd i taronja. Paradoxes de la vida, els que pitjor van tractar Rajoy ara són els que més l’enyoren.