Encara queda esperança

No es refereix, el títol, a la literatura catalana, que segons els meus escriptors més admirats s’ha vist substituïda per succedanis i subproductes, ni tampoc a la llengua, que es torna redundant i prescindible. Es refereix a l’impuls d’una creativitat que supura tot i que fem el possible per tapar-la i així no haver de reconèixer-la i celebrar.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Arts Libris, iniciativa local que es va eixamplant en silenci, celebra el seu desè aniversari amb una novetat impressionant: ja que a Barcelona amb prou feines queda mercat per a les impecables i admirables edicions de luxe, bellament il·lustrades i concebudes, segons la mateixa tradició, l’ànima d’Arts Libris, la galerista Rocío SantaCruz, ha obert la nau central de Santa Mónica al que podríem anomenar Arts Povera Libris. Sembla una contradicció però és un dels espais on millor s’expressa la imaginació. Talent, talent i més talent, art digital i estampat a baix cost. Moltes, moltes ganes i molta capacitat de fer-ho bé. Això és Barcelona, per davant dels paquebots de la cultura, infrafinançats i a la deriva.

Arts Libris ha coincidit en el temps amb una estrena teatral que val, en termes d’altura cultural, per tota una temporada. A la Biblioteca, animat per Oriol Broggi, Ferran Utzet serveix de manera exquisida el testament literari d’un dels grans i més pròxims autors de tots els temps, 'U, ningú i cent mil’, de Luigi Pirandello. Coronada amb ‘cum laude’ la proesa de passar la novel·la al teatre de manera que el mateix Pirandello s’hauria obnubilat, Utzet ha dirigit una parella d’actors, Laura Aubert i Marc Rodríguez, que semblen parits pel geni d’Agrigent. Com la més alta cuina, elaborada amb la màxima saviesa artística a partir dels ingredients seleccionats amb més cura, el teatre català ha assolit una altra cimera. L’única llàstima és que no li concediran ni una ni tres ni la constel·lació d’estrelles que mereix.